Urnes o repressió. Equidistància? El gran equidistant de la història és Pilat. Volia ser una tercera via entre els partidaris i els contraris de Jesús però, al final, va decantar-se contra Jesús.

1. Catalunya té plantejat un dilema històric, polític, cívic, ètic. Urnes per tal que el poble pugui decidir o la postura del feixista José Antonio quan proclama que “el ser rotas es el más noble destino de todas las urnes”. Uns volen que tothom pugui votar, o uns altres que volen que ningú pugui fer-ho. Una Catalunya democràtica, lliure, solidària, sobirana, independent o una Catalunya sense poder i dependent del règim espanyol. Una Catalunya amb presència directa a la Unió Europea i al concert internacional, o una regió passant i pagant pel peatge de Madrid. Una Catalunya amb Mossos d’Esquadra o una Espanya amb clavegueres de l’estat i amb la fiscalia afinada. El Punt/Avui, l’Ara i TV3 o El Periódico, La Razón i TVE. Els que sempre han treballat per la democràcia o els hereus del franquisme. Els que volen dialogar o els que amenacen i sancionen. Els que defensen els drets humans inclòs els d’autodeterminació o els que els trepitgen.

2. Quin sentit té l’equidistància davant d’aquest dilema? L’equidistància o la tercera via no te cap sentit davant aquest dilema.

3. Una reflexió cristiana vàlida pels cristians i per gent de bona voluntat és oportuna en les presents circumstàncies. El governador romà Pilat, defugint la seva responsabilitat per covardia, va intentar mantenir-se equidistant en el conflicte entorn de Jesús de Natzaret. Jesús representa l’alliberament de tot allò que esclavitza la condició humana. Uns (els seus seguidors, els marginats, el poble) eren partidaris de Jesús. Altres (grans sacerdots, notables, mestres de la llei…) volien liquidar-lo. L’Evangeli de Mateu ofereix un dibuix significatiu de la situació. “Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge: Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell (…) Pilat és rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir: Jo sóc innocent de la sang d’aquest home (…) Després entregà Jesús perquè fos crucificat”.

4. Els equidistants és presenten com victimistes i incompresos però, de fet, es renten les mans i, a la pràctica, són còmplices dels qui volen liquidar les legítimes i democràtiques aspiracions del poble català.