Màrius Carol, director de “La Vanguardia”, molt ben vist per la Zarzuela i la Moncloa, escriu l’article “Turbulències” i publica l’editorial “L’exclusió dels moderats”. Textos despectius amb el sobiranisme català. Recorden a Luis M. de Galinsoga, aquell director de “La Vanguardia Española” imposat pel dictador Francisco Franco.

1. Carol, com la caverna mediàtica, escriu “separatisme” i no “sobiranisme”. Ho fa escollint un text d’Agustí Gaziel que fou director del diari dels Godó també en temps turbulents. Tria un text intentant demostrar que el diari que dirigeix és exemple de moderació. Però ja fa temps, novembre del 2013, el periodista Francesc-Marc Àlvaro va advertir: “Gaziel, després de predicar incansablement la reforma i la concòrdia, va morir profundament desenganyat i descregut sobre Espanya i les seves classes dirigents. Els seus textos de postguerra ho demostren. Va morir sent molt poc ‘moderat’, a ulls dels que ara donen carnets de ‘moderació’”.

2. El sectarisme del responsable de “Turbulències” i “L’exclusió dels moderats” es evident. Desqualifica el Govern de Catalunya i és comprensiu amb el Govern d’Espanya. Afirma: “El Govern espanyol utilitza tots els mecanismes constitucionals al seu abast”. “La Vanguardia” moderada i els seus còmplices consideren constitucional utilitzar mecanismes com amenaçar, inhabilitar polítics demòcrates, afinar fiscals, manipular el Tribunal Constitucional, impedir votar, emprar les clavegueres de l’estat, practicar guerra bruta, imposar un règim basat en la guardia civil i sense urnes, desqualificar a la ciutadania que propugna el sobiranisme democràtic i pacífic perquè considera que Catalunya ha de ser tan sobirana com ho és Espanya.

3. El divorci creixent de “LaVanguardia” d’ara amb amplis sectors de la societat catalana recorda el divorci que es va produir l’any 1960. En aquella ocasió, Galinsoga va proclamar que “todos los catalanes son una mierda” quan va enfrontar-se grollerament a mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar que havia predicat en català en la missa dominical a la parròquia de Sant Ildefons. L’incident va provocar un boicot de lectors i subscriptors a “La Vanguardia Espanyola” i la posterior caiguda del director.

4. El sacerdot Aragonés acaba de morir als 91 anys. La seva esquela, els textos “Turbulències” i “L’exclusió dels moderats” es publiquen el mateix dia, 15 de juliol, al diari. En un tuit del dia 14, el president i periodista Carles Puigdemont escriu sobre mossèn Aragonés: “Sempre honorarem la seva fidelitat al nostre país, dempeus i digne davant dels Galinsoga d’aleshores i els que han vingut després. DEP”.

5. Mentre Màrius Carol fa brometa. Acaba el seu article: “De moment, alguns consellers, veient el que s’apropa, han decidit anar-se’n a casa i veure el final per televisió”. Potser Carol, guardant bé el seu patrimoni, veurà el final, el del trofeu Conde de Godó, en companyia de la seva protectora Soraya Sáenz de Santamaria i de Javier de Godó. Al cap i a la fi, el bon periodista i bona persona Jaume Arias va dir un dia amb la seva discreció habitual: “Al Màrius li agraden molt els diners”.