El cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona, fa al diari espanyolista “El Mundo” unes declaracions sobre Catalunya basades en la mentida i el cinisme.
1. La Conferencia Episcopal Espanyola (CEE) va votar sense unanimitat al 23 de novembre del 2002 una declaració afirmant que la unitat d’Espanya és un bé moral. Omella comenta al respecte: “No recuerdo bien… Fue hace años… Pero la gran majoria votamos y salió votado. Y eso pasa con todos los documentos. Sin ningún voto negativo, en contra no ha salido nada. Y llevo 21 años de obispos”. No és veritat. El cardenal pot consultar les actes de la CEE i llibres com “Fet nacional i magisteri social de l’Església”. Aquest polèmic document episcopal va comptar amb vuit vots negatius i cinc abstencions. Omella té el deure pastoral de saber que el concepte de que la unitat d’Espanya és un be moral no és assumit en cap dels documents de l’episcopat català. Al contrari, el sobiranisme i el independentisme català són considerats legítims.
2. Sobre el darrer document episcopal català que tracta de la situació a Catalunya, el cardenal diu: “El documento que hicimos en mayo dice que procuremos hacer todos los esfuerzos por no vivir en la confrontación y en potenciar el diálogo”. La versió d’Omella és parcial. El document dels bisbes catalans reafirma “la realitat nacional de Catalunya”, indica que “defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles” i manifesta: “Convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional”. Aquestes idees consten des de fa molts anys en els documents episcopals catalans en plena sintonia amb la Doctrina Social de l’Església Catòlica.
3. El cardenal Omella patina també al parlar sobre la nació. Per ell, Espanya és la única nació. Explica: “¿Qué es una nación? Es un concepto que en la Constitución està claro. Es un territorio que ha caminado con una historia común durante muchísimos años”. I a la pregunta de si Catalunya és una nació, Omella llença pilotes fora: “Esa es una pregunta muy peligrosa para mi. Es una pregunta más política”. Quin cinisme! Per l’arquebisbe de Barcelona, afirmar que Espanya és una nació és normal. Afirmar que Catalunya és una nació és perillós. De qui te por? de les clavegueres de l’Estat i de Soraya Sáenz de Santamaria?
4. Omella prefereix el que diu la Constitución española que el que diuen els documents de l’episcopat català i de la Doctrina Social de l’Església. El punt 2 de la nota dels bisbes catalans davant les darreres eleccions parlamentaries catalanes deixa clar: “Continua tenint vigència el que vam afirmar sobre la identitat nacional de Catalunya en el document ‘Arrels cristianes de Catalunya’ de 1985, i que vam recollir el 2011 en el document ‘Al servei del nostre poble’. Per això manifestem el nostre amor a la Pàtria catalana, a la qual l’Església ha volgut servir des dels seus inicis, i el nostre respecte per la legítima diversitat d’opcions que se sotmetran a votació”. Els bisbes catalans afirmen a “Arrels cristianes de Catalunya”: “Donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d`història i també reclamem per a ella l’aplicació de la doctrina del magisteri eclesial”.