L’Església té per missió transmetre l’Evangeli de Jesús. L’Església no imposa res, ni l’Evangeli. L’Església proposa l’Evangeli, respectant la consciència de les persones.

1. L’Església no és neutral. El missatge evangèlic no és neutral. Entre odiar o perdonar, l’Evangeli proposa demanar perdó i perdonar. Entre cercar la felicitat en la riquesa o en l’austeritat, l’Evangeli proclama feliços els pobres en l’esperit. Entre el riure estúpid o plorar humanament, l’Evangeli proclama feliços els que ploren. Entre l’orgull o la humilitat, l’Evangeli proclama feliços els humils. Entre els saciats o els afamats, l’Evangeli proclama feliços els qui tenen fam i set de ser justos. Entre els indiferents o els qui tenen compassió dels altres, l’Evangeli proclama feliços als compassius. Entre els de cor fosc o els de cor net, l’Evangeli proclama feliços els nets de cor. Entre els bel·licistes o els pacificadors, l’Evangeli proclama feliços als qui treballen per la pau. Entre el aposentats còmodament o els que treballen pels altres, l’Evangeli proclama feliços els perseguits pel fet de ser justos.

2. L’Església i l’Evangeli no son neutrals… tampoc a Catalunya, en la Catalunya que viu l’impuls democràtic i pacífic de convertir-se en un nou estat a Europa. L’Església no ha d’imposar cap política ni ser partidista. L’Església ha de respectar la diversitat de consciències existents en la comunitat eclesial i en la ciutadania. Però l’Església no és neutral. L’Església (bisbes, sacerdots, religiosos, laics) ha d’il·luminar la realitat social, cívica, cultural, econòmica i política a la llum de l’Evangeli, dels seus valors i del seu esperit. A partir també de la Doctrina Social de l’Església i dels documents de l’episcopat català.

3. A partir de tota aquesta documentació i experiència, l’Església té el deure de proposar, en síntesi, uns plantejaments bàsics. Catalunya és una nació. Els drets i les llibertats de les persones i dels pobles o nacions han de ser respectats i promoguts. Els conflictes en una societat democràtica és resolen amb diàleg, debat i a les urnes. El número 413 del Compendi de la Doctrina Social de l’Església estableix: “El referèndum és també un instrument de participació política, en el qual s’acompleix una forma directa d’accés a les opcions polítiques. La institució de la representació no exclou, de fet, que els ciutadans puguin ser interpel·lats directament amb vista a les opcions de més gran rellevància de la vida social”.

(Article publicat a “La llista blava”, portaveu de la Vall, del poble de Gallifa i del Santuari Ecològic)