“L’Església a Catalunya.Referèndum” és un dels sis apartats de la secció “Mirador” del número 257 de “Qüestions de vida cristiana”, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Fundació Joan Maragall

1. La controvèrsia sobre legalitat i democràcia es crucial en la Catalunya del 2017. L’arquebisbe Joan Josep Omella declara: “L’Església anirà per allà on vagi el poble. Jo caminaré amb la gent, però vull que tots visquem i treballem pel bé comú i per la unió d’aquesta terra i d’aquesta gent. Polítics i religiosos estem al servei de tots ells”. Omella acostuma a comentar als seus interlocutors que un bisbe ha d’acollir a tothom, sigui quina sigui la seva opció política. És a dir, ha d’acollir al catòlic Jorge Fernández Díaz dedicat a afinar fiscals i al catòlic Xavier Trias que es querella contra l’ex ministre argumentant que l’actuació ministerial és injusta i ha perjudicat greument la seva honorabilitat i la seva acció política.

2- Però acollir a tothom implica acció, no passivitat. “L’Església és cridada a promoure el desenvolupament integral de l’home a la llum de l’Evangeli” segons el “motu proprio” del Papa que institueix el Dicasteri per el Servei del Desenvolupament Humà Integral. Acollir a tothom també vol dir compromís i no indiferència o neutralitat. L’Església ha d’estar a favor de Martin Luther King i contra Hitler. L’Església, com diu el teòleg Josep M.Rovira Belloso, ha de ser llavor, ferment, llum, testimoni. Ha de transmetre l’Evangeli. Ha de proposar, no imposar, la doctrina social de l’Església inspirada en els valors evangèlics.

3. El Compendi de la Doctrina Social de l’Església dedica un capítol a “La Comunitat política” (del punt 377 al 427). Aquest capítol tracta temàtiques ben actuals al món i a Catalunya com l’autoritat política, la persona, el poble, els drets humans, la convivència, l’objecció de consciència, el dret de resistir, la democràcia, la participació política, la societat civil. I el referèndum? El número 413 del Compendi estableix: “El referèndum és també un instrument de participació política, en el qual s’acompleix una forma directa d’accés a les opcions polítiques. La institució de la representació no exclou, de fet, que els ciutadans puguin ser interpel·lats directament amb vista a les opcions de més gran rellevància de la vida social”.