La situació mundial, europea i catalana crea expectació entre els ciutadans de Catalunya. Els cristians transformen aquesta expectació humana en pregària. Espressen el desig de que l’Esperit de Déu penetri el cor del poble i de les persones.

Dóna el teu Esperit als nens, als joves i als grans, a homes i dones,
als de dalt i als de baix, a llevant i a ponent.

Dóna’ns el teu Esperit. Dóna’ns el teu Esperit.
Encén el teu Foc al cor de tots, a la boca de tots,
als ulls de tots, a les mans de tots. Encén el teu Foc.

Envia el teu Alè sobre els qui creuen, sobre els qui dubten,
sobre els qui estimen, sobre els qui estan sols. Envia el teu Alè.

Aboca el teu Foc sobre les paraules de tots,
sobre el silenci de tots, sobre les llengües de tots,
sobre els cants de tots. Aboca el teu Foc.

Desvetlla el teu Alè en els qui construeixen el demà,
en el qui defensen el bé, en els qui estimen la vida,
en els qui creen la bellesa. Desvetlla el teu Alè.

Vessa el teu Esperit sobre les cases de tots,
sobre les ciutats de tots, sobre el món de tots,
sobre els homes i dones de bona voluntat. Vessa el teu Esperit.

Ara i aquí, damunt nostre. Vessa el teu Esperit.