La vida del cantautor Raimon és una recerca de déu, de déu en minúscula però de déu, com canta des del primer dia i en el seu comiat en la impactant cançó “Al vent”.
1. Raimón canta: “I tots, / tots plens de nit, / buscant la llum, / buscant la pau, / buscant a déu, / al vent del món”. Que vol dir Raimon quan parla de “vent”, “món”, “nit”, “llum”, “pau”, “déu”, “vida”, “plor”? El sentit d’aquestes paraules potser han canviat en el transcurs dels anys i amb el canvi de circumstàncies entre el Raimon jove i el Raimon madur. Les paraules dels poetes, com l’obra dels artistes, tenen el sentit que els autors els hi donen. Però les grans obres també tenen un nou sentit quan són llegides, escoltades i contemplades pel públic en la seva diversitat de coneixements i sensibilitats.
2. “I tots, / tots plens de nit, / buscant la llum, / buscant la pau, / buscant a déu, / al vent del món”. És la lletra del Raimon agnòstic, o ateu, o indiferent, o creient… Però les seves cançons també són del poble. Hi ha homes i dones, creients o no, que busquen a Déu o a déu. El busquen tota la seva vida. Aquesta recerca és profundament humana perquè forma part de la condició humana. L’experiència mostra que és una recerca que es dona arreu i en tots els temps. Déu o déu pot ser una resposta als interrogants de l’existència. Déu o déu també és un interrogant. Creure, cercar, preguntar, dubtar son elements compatibles que configuren una manera de viure. Crec perquè dubto, i dubto perquè crec. Creients i agnòstics poden compartir el crit de Raimon. Crit esperançat, solidari, lliure.
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.La vida
ens dóna penes,
ja el nàixer
és un gran plor:
la vida
pot ser eixe plor;
però nosaltres al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.