“El País” pot propiciar un boicot al referèndum i anar a una convocatòria electoral. Però llavors podria succeir que els partidaris del referèndum, si la força bruta impedís celebrar-lo, boicotegessin les eleccions.

1. “El País” és un diari nacional espanyol com “ABC” “La Razón, “El Mundo”, “El Periódico”, “La Vanguardia”. La periodista Rosa Cullell, del comitè editorial de “El País”, escriu aquest tuït: “El NO no votarà a un referèndum unilateral. I els resultats seran insuficients. Per tant, irrellevants. Anirem a eleccions”. Ho ratifica en un segon tuït: “Dic el que penso. El NO no participarà al referèndum unilateral. Les eleccions es convocaran per poder governar. Votarem. Clar que votarem”. Ep! Ni Cullell ni “El País” representen la totalitat del NO. Poden haver ciutadans partidaris del NO a una Catalunya sobirana però que, com demòcrates, participaran en un referèndum convocat pel legítim Govern democràtic de Catalunya

2. Rosa Cullell replicava amb aquests tuïts unes paraules de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. La presidenta afirma: “Hi ha una àmplia majoria a Catalunya, tant del Sí com del No, que vol fer un referèndum. No tinc cap dubte que votarem”.

3. Pot fer-se una contrarèplica contundent i cordial a la periodista del comitè editorial de “El País”. Unilateral en aquest afer és la postura del Govern espanyol del PP, que compta amb el suport que va des del PSOE, C’s i poders mediàtics al neofranquisme tolerat en el règim constitucional espanyol. Unilateral i antidemocràtic és afinar fiscals des de l’executiu i que el sistema espanyol persegueixi i sancioni a ciutadans, càrrecs públics i representants populars per posar les urnes. Aquest fet no és dona a cap democràcia europea i del món civilitzat del segle XXI.

4. Unilateral i sectària és la interpretació que el poder polític espanyol fa de la seva pròpia legislació. És alló de “la ley que nos hemos dado entre todos pero que yo la interpreto como me conviene y me da la gana”. Queda molt clar en el “Manifest de juristes (més de sis-cents) a favor del dret de la ciutadania de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya”. Aquest manifest demostra que “aquest referèndum té cabuda en el marc constitucional espanyol”, “que una negativa continuada de l’estat legitimaria d’obrir altres vies per tal que la ciutadania de Catalunya expressés com vol decidir el seu futur” i que “la celebració d’aquest referèndum no es només legítima sinó que també és legal”.

5. Les paraules de la periodista del comitè editorial de “El País” propicien un boicot al referèndum per part dels del NO o d’un sector, potser el més nacionalista espanyol, del NO. En aquesta hipòtesi pot produir-se que els partidaris de celebrar el referèndum, tan si es per votar SI com si és per votar NO, decideixin el boicot a unes hipotètiques eleccions si la força bruta impedeix el referèndum. Aquestes hipotètiques eleccions serien irrellevants.