El nunci de la Santa Seu a Espanya, Renzo Fratini, boicoteja les legítimes aspiracions polítiques de Catalunya i el plantejament eclesial de l’episcopat català sobre afers cívics.
1. BOICOT UNIONISTA. Fratini practica sistemàticament aquest boicot des de que el 20 d’agost de 2009 va ser nomenat nunci papal a Espanya. Aquest eclesiàstic ha estat sempre compromès de manera activa a favor de la postura unionista i centralitzadora del Govern espanyol i del sector ultra espanyolista de l’episcopat dominat encara pels cardenals Antonio Maria Rouco i Antonio Cañizares, representants de l’Espanya nacional catòlica. L’episcopat espanyol va proclamar un dia, gracies a l’impuls de Rouco i Cañizares, que “la unidad de España es un bien moral que hay que preservar”. Aquesta proclamació nacionalista, que evidentment no és evangèlica ni forma part de l’ètica cristiana, va ser rebutjada pels bisbes catalans de l’època i va propiciar que, anys més tard, Hilari Raguer, historiador i monjo de Montserrat, redactés el llibret “Ser independentista no es cap pecat”.
2. MANIFESTACIONS HOSTILS. Renzo Fratini ha protagonitzat sempre manifestacions hostils als drets i a les llibertats del poble català i també ha ignorat els documents de l’episcopat català sobre aquests assumptes. Una d’aquestes actuacions del nunci es va produir al gener del 2014 quan es va enfrontar públicament a l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, que havia explicat en un dinar/col.loqui que “Catalunya, com a nació, té dret a decidir el seu futur i, segons la habitual pràctica vaticana, quan una nació es declara independent es reconeguda com estat per la Santa Seu”.
Alguns dies després, una alta autoritat de la secretaria d’estat del Vaticà va tranquil·litzar i donar la raó, amb discreció diplomàtica, a l’abat Soler. Per això, l’abat de Montserrat té les coses molt clares. La jerarquia de l’Església avala el dret a decidir, però no és pronuncia sobre el que la ciutadania ha de decidir. O dit en altres paraules: la unitat d’Espanya no és un bé moral que s’hagi de preservar, i l’independentisme no es cap pecat.
L’última actuació protagonitzada per Renzo Fratini a favor de la unitat d’Espanya va ser durant el discurs que va pronunciar a començament d’any en la recepció del rei Felipe VI al cos diplomàtic a Madrid. Discurs parcial, sectari. Discurs criticable perquè un nunci papal, sobretot en cas de controvèrsia, ha de ser especialment coherent amb la seva condició catòlica i amb la seva missió eclesial. Això implica que ha de tractar tots els afers, inclòs el cas català, des de la perspectiva de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la Doctrina Social de l’Església.
3. RÈPLICA AMB LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA. Sectors catòlics, com el grup Cristians per la Independència, han rebutjat les paraules del nunci: “Les reiterades referències a la unitat d’Espanya menystenen la realitat nacional catalana, avalada per una llarga història, una cultura, una llengua i unes institucions pròpies, i per la voluntat persistent d’una gran majoria de catalans de sentir-se i considerar-se una nació sobirana”.
Cristians per la Independència argumenten: “Les manifestacions del nunci Fratini son contràries a la Doctrina Social de l’Església i al Magisteri que, d’una manera reiterada defensen els drets de les nacions com una extensió dels drets fonamentals de la persona humana i que, en conseqüència, reconeix al dret a l’autodeterinació dels pobles. També representen una desautorització als bisbes de les diòcesis catalanes que, d’una manera reiterada, amb el document ‘Arrels cristianes de Catalunya’ (1985) i ‘Al servei del nostre poble’ (2010) han reconegut sempre que Catalunya és una nació i que la voluntat dels catalans es escollir el seu futur”.
El nunci Renzo Fratini mai ha tingut cap gest de coneixement, i menys de reconeixement, de la realitat nacional catalana. Tampoc s’ha referit mai als documents eclesials i cívics de l’episcopat català que es basen en la Doctrina Social de l’Església i que analitzen la realitat de Catalunya. Mai ha propiciat el diàleg ni la via democràtica de les urnes. La imatge Fratini és la d’un delegat del Govern espanyol, no la d’un representat de la Santa Seu.
(Text publicat a El Pregó. Número 540 )