La revista Rolling Stones dedica una portada amable al Papa Francesc amb el titular “El Papa pop”
1. La periodista Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, escriu amb el mateix títol, “El Papa pop”, un altre dels seus esplèndids articles setmanals a www.elnacional.cat
2. L’editorial de Rolling Stones explica: “Algú es preguntarà què hi fa Bergoglio a la nostra portada. Doncs aquest Papa cada vegada diu coses amb més sentit comú. I cada cop està més sol”. I Míriam Díez comenta: “A alguns, creieu-me, aquests quatre anys de tango del Papa pop se’ls estan fent eterns i sospiren per un altre líder menys intrèpid. Ja poden anar esperant asseguts”.
3. Unes consideracions al respecte des de www.avantguarda.cat. “Francesc és un Papa lliure i fal·lible. No és dogmàtic ni infal·lible. No és papista. Interessat en la fe, l’esperança i la caritat (amor, solidaritat), i no en doctrines abstractes ni en morals esotèriques. La fe, que ell viu i promou, és un estil d’existència. Un compromís amb la gent de les perifèries i amb els més febles. Un confiar en el Déu que no veiem però que experimentem. El Déu de Jesús. Digueu-li el Papa pop. Però el procés impulsat per Jorge Bergoglio està molt condicionat per estructures orgàniques i ideològiques, inèrcies, interessos mesquins. El procés cristià i eclesial va més enllà del Papa Francesc”.