“No podem callar” és el títol de l’article de mossèn Cinto Busquet, responsable de “Cristians x la sobirania”, que es publica al setmanari “Catalunya Cristiana”. L’articulista argumenta que els bisbes de Catalunya han de pronunciar-se a favor del referèndum per fidelitat a la doctrina social de l’Església i als documents de l’episcopat català.
1. En diverses ocasions, davant les meves preses de posició públiques sobre els drets de Catalunya com a poble, persones que valoren la meva tasca com a capellà m’han expressat el seu temor que, per part de l’autoritat eclesiàstica, pogués ser recriminat per defensar amb claredat, des dels principis evangèlics i la doctrina social de l’Església, el dret indiscutible del poble català de decidir democràticament i en llibertat el seu futur polític. Aquesta percepció, per part d’alguns, dels nostres bisbes com a estament inquisitorial i censurador m’ha dolgut íntimament com a cristià i com a ministre de l’Església, perquè res més lluny de la realitat.
2. Independentment del lloc de naixença i de les seves opinions personals sobre el procés, no tinc cap dubte que els actuals responsables de les diòcesis catalanes estan al servei del nostre poble i que, tot i que òbviament no fan campanya ni per la independència de Catalunya ni per la unitat indissoluble d’Espanya, continuen defensant els drets nacionals del nostre país, tal com van manifestar els bisbes catalans al seu moment, inequívocament i unànimement, en les cartes pastorals Arrels Cristianes de Catalunya (1985) i Al servei del nostre poble (2011).
3. Però ja ho sabem que els documents eclesiàstics tenen un ressò mediàtic més aviat limitat i, potser per això, caldria que els actuals bisbes es pronunciessin explícitament, en fidelitat al que ja ha estat afirmat en el passat, i diguessin que el poble català és sobirà pel fet mateix de ser un poble amb voluntat de ser-ho i que, per tant, l’Estat espanyol no té moralment el dret de prohibir ni d’obstaculitzar el referèndum d’autodeterminació que el Govern de la Generalitat té previst convocar dintre d’uns mesos, comptant amb una majoria parlamentària suficient per consultar la ciutadania sobre un tema de debat quotidià en la nostra societat des de fa massa anys.
4. No tinguem por de ser profètics i de respondre a les expectatives de la nostra gent, sense deixar-nos condicionar per la intransigència d’alguns. No calen grans documents, només un breu comunicat i una roda de premsa ben feta que recordin a tots quins són els principis que els bisbes catalans ja han acordat fa anys sobre els drets nacionals de Catalunya. Tant de bo que, per al bé de la societat catalana i de la societat espanyola, els dirigents polítics espanyols hagin de dir «con la Iglesia hemos topado», i tots els ciutadans de Catalunya se sentin en consciència cridats a decidir junts democràticament el propi futur com a poble sobirà.
(www.avantguarda.cat és responsable dels subratllats i la numeració)