La condició humana i Déu són a vegades objecte de conversa. Són els casos de la relació epistolar entre els escriptors Maurici Serrahima i Manuel de Pedrolo i entre la cardiòloga Magda Heras amb càncer de pulmó i el monjo Ignasi Fossas
Creients i agnòstics s’apropen o no al interrogant sobre Déu en un ampli ventall de postures entre el sí i el no, el potser no i el potser si.
–Dios (un tuiter signa com Dios). “Es molt ridícul pensar que hi ha un Déu, ésser tot poderós, que es dedica a mirar totes i cadascuna de les nostres miserables accions”.
–Salvador Esquena (cirurgià oncològic): “Si Déu existeix, ens té una mica abandonats”.
–José Luís Borges (escriptor): “No podria definir-me com ateu, perquè declarar-me ateu correspon a una certesa que no posseeixo”.
–Frank Wilczek (premi Nobel de Física). “Que es Déu? La grandesa i bellesa del cosmos pot inspirar una interpretació espiritual, però no la requereix. A ella no només s’arriba per la ciència, també es reflecteix en l’art, la literatura, la música, les matemàtiques i en tots els llenguatges que proven de revelar-la i recrear-la”.
–Carme Jordi (astrofísica de la Universitat de Barcelona). “No és pot demostrar que Déu no existeix”.
–Montse Barderi (filòsofa i escriptora). “Crec en l’ètica que és on hi ha la transcendència”.
–Andrés Iniesta (fubolista). “M’agrada creure en Déu, però sóc poc practicant”.
–Domingo Jaumandreu (enginyer aeronàutic). “Sóc cristià poc practicant”.
–Martín Ravallion (investigador de la pobresa al món). “No sóc catòlic, però combrego amb els seus ideals”.
–José Maria Herrera (psicòleg humanista). “Crec que Déu necessita l’home per fer un món més just”.
–Gerhard Granzing (consructor d’orgues). “Un rèquiem de Mozart em fa catòlic. Una cantata de Bach em fa luterà”.
–Salvador Cardús (sociòleg) (A lafoto). “A segons quins ambients, creure en déus és motiu de menyspreu. Els sociòleg de la religió sempre hem dit que l’ateisme és una religió”.
–Joan-Carles Mèlich (filòsof). “La base del cristianisme és adonar-se que Déu no és en la llei sinó en el sofriment de l’altre. Déu és el rostre de l’altre que pateix. La resposta religiosa només pot ser una resposta ètica, compassiva”.
–Josep Dalmau (sacerdot). “Els éssers humans tenim desig de Déu. La mort no existeix. La vida i l’amor són més forts que la mort. El gra es transforma en blat després de ser enterrat”.
–Pere Perpinyà (internauta). “Gent que no creu en Déu, en el que anomenem Déu, i li continuen donant la culpa de tots els mals”.
–Pilar Rahola (periodista, escriptora). “No sóc creient, per bé que algun bon amic em diu que sóc la no creient més creient que coneix. No sóc creient perquè sóc una persona que dubta. Però sóc una creient fervent de tots aquests homes i dones que, gràcies a Déu, ens donen intenses lliçons de vida, apòstols infatigables de la creença en la humanitat”.
–O.D. (www.avantguarda.cat): “El creient també és una persona amb dubtes intel·lectuals i existencials. Dubtar, preguntar, cercar és consubstancial a la condició humana. La fe cristiana és sobretot un estil de vida inspirat en els valors evangèlics que també avui són significatius i vàlids”
–Magda Heras (cardiòloga amb càncer de pulmó, 1953/2014). “Si t’he de ser sincera, en aquest punt, ara només m’interessen dues coses: la meva oncòloga i si tu, pare Ignasi, em pots ensenyar a resar. M’agradaria dedicar una estona diària a la reflexió espiritual i a la pregària”
–Ignasi Fossas (prior de Montserrat, metge).”La pregària cristiana per excel·lència és el Parenostre. A més la Bíblia ens ofereix un llibre sencer que Jesús feia servir per pregar, els Salms. Una característica d’aquests poemes és que reflecteixen totes les situacions per les quals pot passar la persona humana. Hi ha dies que els Salms semblen fes a mida pel que estem vivint. És un privilegi disposar de paraules per expressar allò que som i que sentim. Perquè, a més d’expressar el que som, les paraules també ajuden a crear pensament i, en certa manera, a modelar el nostre ésser”.
–Rafael Argullol (catedràtic d’Estètica). “Per als creients, com és obvi, la Bíblia és un llibre imprescindible. Però també és un llibre imprescindible per als no creients que volen comprendre el món i descobrir la bellesa, sovint turbulenta, de la vida”.
–Maurici Serrahima (advocat, escriptor). “Si jo dic que crec en Déu, no per això m’imagino que conec Déu d’una manera absoluta. No m’ho puc ni imaginar perquè dins la fe mateixa em diu que en el meu estat actual no puc conèixer res d’una manera absoluta. Vull dir que no ho puc conèixer en tant que és absolut. La fe enclou, doncs, la consciència d’un coneixement incomplet i relatiu. Però aquesta relativitat només fa referència a les meves possibilitats de conèixer”.
–Manuel de Pedrolo (escriptor). “Tant costa de creure en un Déu personal, creador i increat, com que la naturalesa pugui arribar a produir una cosa tan extravagant com l’home. Tan inversemblant, o tan meravellosa és una cosa com l’altra”.
–Antonio Spadaro (jesuïta, director de Civiltà Católlica). “L’home no seria el que és sense l’existència del foc, la roda, l’alfabet (…) Si les xarxes socials canvien la nostra manera de viure i de pensar, no canviarà també –ja ho està canviant- la nostra manera de pensar i viure la fe? (…) Si els nous llenguatges tenen impacte sobre la manera de pensar i de viure, això també es refereix, d’alguna forma, al mon de la fe, a la seva intel·ligència i la seva expressió”.
(Text de la Secció “Contrapunts” publicat al número 476 de “Foc nou”)