El bisbe de Vic, Romà Casanova, escriu sobre “els fills que hem matat amb el ‘genocidi’ de l’avortament”. No, bisbe Romà, l’avortament no és un genocidi.

1. Confondre avortament i genocidi frivolitza les situacions existencials que es pateixen en torn de la vida humana. El mateix bisbe Casanova s’adona d’aquesta relliscada i per això escriu “genocidi” entre cometes. Genocidi, segons el Diccionari de la Llengua Catalana, és “l’exterminació d’un poble, d’un grup ètnic”.

2. El Papa Francesc parla de genocidi quan es refereix, entre altres, a casos d’Africa, Stalin, Hitler, Armènia. I Armènia és el primer poble cristià de la història, gràcies a la missió de Sant Gregori l’Il·luminador l’any 301. La Facultat de Teologia de Catalunya va celebrar una sessió en record del genocidi armeni. Un dels assistents, l’ambaixador armeni Avet Adonts, va recordar que l’origen jurídic de la paraula “genocidi”, recollida en el Codi Penal Internacional, correspon a “qualsevol acte perpetrat amb la intenció de destruir total o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal”.

3. Una altra realitat problemàtica és l’avortament. Cal tractar-ho, des d’una perspectiva ètica i cristiana, amb cura. El teòleg Gaspar Mora, autor de “La vida cristiana. Teologia moral fonamental”, ho fa de manera pedagògica, delicada i respectuosa. ”S’ha de plantejar la temàtica de l’avortament –va explicar en una conversa periodística- de la manera més objectiva, serena i comprensible possible (…) La gran qüestió es el fet social de la dona que avorta, dels milers de dones en totes les circumstàncies que decideixen avortar avui, demà, demà passat. Cal preguntar-se per què ho fan? Que els impulsa a prendre aquesta decisió? És un mal personal i social (…) Això és el que hem de considerar per realitzar un veritable plantejament ètic i social”.

4. Quina ha de ser l’actitud de l’Església? Condemnatòria?. “Propugnar la condemna –explica Gaspar Mora- com solució està fora de lloc. Quina solució és una reiterativa paraula condemnatòria pels milers i milers d’avortaments? No té cap sentit. No és una sortida. La condemna no respon al missatge ni a la missió de l’Església en el nostre món. L’actitud de l’Església no es condemnar. L’Església no es enviada a condemnar res. Jesús envia els seus a estimar i salvar. El fet d’estar en situacions greus no justifica abandonar l’Evangeli i dedicar-se a condemnar (…) L’avortament és un fet greu perquè suprimeix la vida d’una persona, i la persona que opta per suprimir-la queda marcada perquè sap que decideix sobre una qüestió molt seriosa”.

5. Una darrera qüestió. La síntesi seria: no a l’avortament, sense condemnar les persones?. Resposta de Gaspar Mora: “Sense condemnar cal buscar la forma d’afrontar el problema i intentar resoldre’l. El darrer pas es un sí. A què? Un sí a ajudar a les persones que sofreixen i que estan en situació difícil. Un si a les reformes socials necessàries. Un sí a la vida”.