Les cendres del comandante Fidel Castro descansaran en la paradisíaca terra cubana i ell estarà ja al cel misteriós i enigmàtic.
1. El Papa Francesc diu en el telegrama enviat al president Raül Castro, germà de Fidel, que “ofereixo pregàries al Senyor pel seu descans”. Els cristians, partidaris o adversaris de Castro, preguen per ell. “Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen” (Mateu, 5, 44) és una sentència evangèlica dura, radical, revolucionària. La Miami cubana viu amb esclats de joia la mort del qui consideren dictador. Els revolucionaris agnòstics el recordaran sempre com l’alliberador nacional i social.
2. Els Papes de les darreres èpoques (el polac Joan Pau II, el bavarès Benet XVI, l’argentí Francesc) són de tarannàs diferents però els tres han visitat Cuba i s’han entrevistat amb Fidel Castro. El capteniment papal no és el de Donald Trump, ni el dels nostrats i enlluernats colauistes, podemistes i cupaires. La diplomàcia vaticana actua amb discreció i de manera determinant a favor de l’apertura del règim cubà i del restabliment de les relacions entre la petita Cuba i el gegantí Estats Units.
3. En la darrera trobada entre Castro i Francesc hi hagué l’habitual intercanvi de regals que, en aquesta ocasió, foren llibres. L’històric líder cubà va regalar al Papa “Fidel y la religión” (1985). És un diàleg de 23 hores sobre aquests afers entre Fidel Castro i el frare dominic i periodista brasiler Frei Betto. L’edició cubana conté una presentació que acaba amb aquestes paraules: “Dos de las más importantes vertientes históricas del pensamiento y de las emociones de los hombres, el cristianismo y el marxismo, presentadas como irreconciliables por los adversarios del progreso humano, encuentran aquí nuevos y sorprendentes caminos de comprensión”.
4. Mentre, es dona la circumstància esperpèntica de que una delegació de l’anticapitalista CUP, encapçalada per Anna Gabriel, i el rei capitalista Juan Carlos coincideixin a Cuba per homenatjar al comandante Fidel. També va ser esperpèntic que el comunista Fidel Castro i l’anticomunista i franquista Manuel Fraga fossin grans amics. Al cap i a la fi, el dictador Francisco Franco va donar suport a la Cuba castrista i no es va afegir al boicot internacional que propiciava Estats Units contra l’illa caribenya. I, com no, el comandante Castro va decretar tres dies de dol oficial i que les banderes onegessin a mig pal quan el general Franco va morir
5. La mort els ha trobat ambdós al llit, Francisco Franco amb 83 anys i Fidel Castro amb 90, i sense viure eleccions lliures i democràtiques. El cadàver de l’espanyol Franco està enterrat al faraònic Valle de los Caídos. I al cementiri d’Ifigenia, a Santiago de Cuba, on està enterrat José Martí, personatge clau de la independència de Cuba respecte Espanya, seràn depositades les cendres del cubà Castro. “El Senyor Déu va dir a l’home: ets pols, i a la pols tornaràs” (Gènesi 3, 19).