Les paraules del president de Catalunya, Carles Puigdemont, davant el rei d’Espanya, Felipe VI, a Barcelona constitueixen un discurs clar i català, democràtic i lliure, solidari i civilitzat, ferm i raonable. Un discurs sobirà, no servil.

1. El president Puigdemont afirma amb dades objectives que la societat catalana exerceix un “lideratge” en els àmbits empresarial, econòmic i social fins i tot “sense eines adequades” i “sense l’efecte de la capitalitat”. Es mes, “ho hem fet amb un Estat que ha negligit els seus deures envers Catalunya”. El rei i la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Saenz de Santamaria, que ho escoltaven haurien d’agrair la claretat i la bona educació amb que Puigdemont s’expressa.

2. El nucli del discurs de Puigdemont és la seva crítica a l’Estat espanyol: “Un Estat que fiscalitza les relacions internacionals de Catalunya tot i tenir objectius merament comercials i empresarials; que judialitza qualsevol iniciativa política, especialment aquelles encaminades a escoltar l’opinió ciutadana i que no fa cas a la condició de la veu dels seus ciutadans, que és condició indispensable per poder tenir un diàleg fructífer, com desitgem, i un sistema legal de base democràtica”. Va posar alguns exemples, com aquest: ”S’imaginen on podríem arribar si ports i aeroports comptessin amb una gestió autònoma i independent, com succeeix a Europa? (…) Catalunya no és una societat resignada, ni és una societat conformista. És una societat que vol progressar i que per fer-ho necessita, sobretot, exemples de lideratge social, de lideratge cívic i empresarial”.

3. Un comentari al discurs del president català. Un discurs que queda lluny, molt lluny, de la burocràcia i del centralisme espanyol. Lluny, molt lluny, del funcionament i de la mentalitat de les seves institucions. Lluny, molt lluny, de la caverna política, econòmica i mediàtica espanyolista d’allà i d’aquí. Aquí, a Catalunya, el lideratge ja no correspon als que tenen les mans lligades pels interessos i les pressions dels poders fàctics de Madrid. El lideratge del present i del futur de Catalunya ha passat a mans dels joves, de les àmplies classes mitjanes i treballadores. El lideratge està en  les mans de la gent que es manifesta de manera multitudinària als carrers, que dona l’actual majoria al Parlament, que vol votar. En mans dels polítics que assumeixen aquests plantajements.

(El texte íntegre del breu i contundent memorial de greuges del president Puigdemont és publica a la secció calaix de textos)