“La bona gent d’Unió” és el títol d’un article de Josep Miró i Ardèvol en que reclama la “complicitat” del cristians i dels “catòlics no practicants” per tal de que aquest partit pugui “aixecar el seu futur”. Miró es mou en les plataformes conservadores d’e-cristians i de forumlibertas.
Miró no accepta que la tercera via autonomista de la desapareguda Unió de Josep Antoni Duran Lleida i l’envellit federalisme socialista espanyol han fracassat. La postura d’aquest minoritari bloc és legítima. Però, evidentment, també és legítim el sobiranisme català que es manifesta de manera multitudinària al carrer i que es majoritari al Parlament.
El dirigent d’e-cristians parla de la bona gent d’Unió, però també es pot parlar de la bona gent, cristiana o no, de més enllà d’Unió que propuga una Catalunya sobirana i independent. Bona gent, també cristians i catòlics, que estan en les diverses formacions polítiques com, per exemple, Junts pel Si (JxSi). Gent que es confessa cristiana, de fe o de cultura, com Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras, Toni Comín, Joan Capdevila, Joan Rigol, Núria de Gispert, Teresa Forcades, Lucia Caram, Viki Molins, Manel Pousa, Jaume Botey, Lluís Busquets, Antoni Comas, Josep M. Cullell, Carles Duarte, Miquel Esquirol, Pere Lluís Font, Ignasi Garcia Clavel, Josep Maria Gasch, Joan E. Jarque, Antoni Matabosch, Xavier Morlans, Ramon Pla, Josep Vaquer, Eudald Vendrell, Betona Comín, Carles Armengol, Pere Codina, Antoni Vives, Jaume Terribas, Jordi López, Ignasi Ricart, Hilari Raguer (autor del llibre “Ser independentista no és cap pecat”).
Aquests noms són alguns que en les últimes eleccions catalanes signaren com a cristians de Catalunya una carta dirigida als cristians d’Espanya. Algunes de les idees de la carta són aquestes: “És oportú posar de relleu que Catalunya és una nació. Tal com ha constatat el Papa Francesc a Bolivia: els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí (…) Catalunya no pot continuar depenent d’un Estat que li nega la seva condició nacional, que limita les seves possibilitats de créixer i desenvolupar-se. És evident que per a un poble dotat de consciència i de voluntat nacionals resulta imprescindible posseir la capacitat de decidir el seu futur. És a dir: si vol tenir un Estat propi, sobirà, independent de l’Estat espanyol o, per contra, prefereix seguir en la seva situació actual de pertinença a Espanya”.
Els cristians catalans sobiranistes consideren que la relació entre una Espanya sobirana i una Catalunya sobirana seria més democràtica, lliure, solidària, dialogant, cordial.
(Text publicat a www.tribunacatalana.cat)