El president Carles Puigdemont i l’Església catòlica apel·len als demòcrates espanyols per tal de que respectin i comprenguin les legítimes aspiracions cíviques i nacionals de Catalunya.

               Aquesta apel·lació és especialment urgent ara quan s’ha configurat un tripartit parlamentari espanyol (PP, PSOE, C’s) contrari al sobiranisme català. Un sobiranisme que és multitudinari al carrer i majoritari al Parlament i a les institucions. El president Puigdemont ja va dir el passat 10 d’octubre en la seva conferència a Madrid: “Apel·lo als demòcrates espanyols que es revoltin contra la judicialització de la política”. En aquella conferència hi assistiren deu ambaixadors de països democràtics. Però no assistiren representants del tripartit espanyol de manera que queda clar quin es el baix nivell democràtic de PP, PSOE i C’s que es neguen a escoltar, dialogar, negociar.

               Una apel·lació als demòcrates espanyols, específicament als catòlics, ja fou formulat l’any 1985 per l’episcopat català en el seu document “Arrels cristianes de Catalunya”. Aquella crida episcopal continua vigent avui, trenta anys després. Deixa clar que Catalunya és una nació i que, com a tal, té unes legítimes aspiracions històriques, profundes i irrenunciables. Els bisbes fan una crida amb el llenguatge propi d’aquella època: “Voldríem que fossin, principalment, els nostres germans catòlics dels altres pobles d’Espanya els primers a comprendre i acollir aquestes aspiracions. També en contrapartida, haurien de ser els catòlics catalans els primers a obrir-nos als seus problemes”.

               El catolicisme sobiranista català de la segona dècada del segle XXI sosté que la relació entre Espanya i Catalunya seria més democràtica, més lliure, més solidaria, més fraternal, més d’igual a igual si ambdues nacions fossin sobiranes.

               (Text publicat a www.tribunacatalana.cat)