Mariano Rajoy ha jurat com president del Govern d’Espanya. Jurament buit si no respecta els drets humans, també dels sobiranistes.

1. Rajoy, després de 300 dies de vergonyosa interinitat, ha jurat davant el rei Felipe VI que sustenta una monarquia sobre el jurament del seu pare Juan Carlos I que va succeir al dictador Francisco Franco. El llavors príncep Juan Carlos va jurar el 22 de novembre de 1975 amb una fórmula franquista, en la legalitat franquista i a les Cortes franquistes. Va dir: “Juro por Dios y sobre los Santos Evangelios cumplir y hacer cumplir las Leyes Fundamentales del Reino y guardar lealtad a los Principios que informan el Movimiento Nacional”.

2. Rajoy ha jurat sobre la Constitució espanyola. Ha dit: “Juro cumplir fielmente las obligaciones del cargo como presidente del Gobierno, con lealtad al rey, y guardar y hacer guardar la Constitución, así como mantener el secreto de las deliberacions del Consejo de Ministros”.

3. Rajoy no recorda mai que el preàmbul de la Constitució parla significativament de “pueblos” de manera que s’estableix una igualtat que els constitucionalistes no reconeixen. “Pueblos de España”, “pueblos de la Tierra”, “pueblo español”. L’article 2 parla de “nacionalidades”. La primera accepció d’aquest terme segons el diccionari de la Real Academia Española és aquesta: “Condición y caràcter peculiar de los pueblos y habitantes de una nación”.

4. L’article 10 de la Constitució estableix: “Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España”. Aquesta Constitució, per tant, només és respectable si respecta la Declaració Universal dels Drets Humans, drets aplicables també al poble, nacionalitat o nació que és Catalunya. Alguns articles d’aquesta Declaració són de forta incidència en el procés sobiranista. “Tota persona té dret, en règim d’igualat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial” (Article 10). “Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió” (Article 18). “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquieta per causa de les opinions” (Article 19). “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot” (Article 21). “Cap disposició d’aquesta Declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un Estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i de les llibertats que s’hi anuncien” (Article 30).

5. Rajoy ha jurat sobre una Bíblia. Tant de bo ho hagués fet sobre l’Evangeli de Mateu 5, 33-34, i n’hagués fet cas. Jesús, en el Sermó de la Muntanya, va dir: “No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no quan és no. El que és diu de més ve del Maligne”.