1. INDEPENDÈNCIA. Colòmbia s’independitza d’Espanya en el període 1810-1824, i avui Espanya vol mantenir relacions cordials amb la Colòmbia sobirana i democràtica. Aquest és el procés, pacífic i democràtic, que el sobiranisme català està mantenint en la segona dècada del segle XXI.

2. DIÀLEG. El Govern colombià dialoga democràticament amb les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia). El Govern espanyol mai ho hagués fet. El Govern espanyol es nega a dialogar amb el sobiranisme català que és democràtic i pacífic. L’aparell estatal espanyol (PP, PSOE, C’s, TC…) no dialoga ni escolta a diferència dels ambaixadors de païssos democràtics, europeus o no, que assisteixen a la conferència del president de Catalunya, Carles Puigdemont, a Madrid. L’aparell estatal espanyol tracta als líders sobiranistes com a delinqüents

3. REFERÈNDUM. Colombia celebra un referèndum democràtic... com Grècia, Escòcia, Gran Bretanya, Hongria i és reclamat pels demòcrates de Veneçuela. Però l’Espanya constitucional i monàrquica es nega a la demanda de referèndum plantejat insistentment pel sobiranisme català que és majoritari al carrer i al Parlament.

4. PAU. El premi Nobel de la Pau d’enguany és concedit al president democràtic de Colòmbia, Juan Manuel Santos. No és concedit ni al rei Felipe VI ni a Mariano Rajoy, president d’Espanya.

5. SANT PERE CLAVER. Colombia i Catalunya estan agermanats gràcies al jesuïta Pere Claver, un sant nascut a Catalunya que està enterrat a Cartagena d’Índies. És patró de Colòmbia com defensor dels drets dels indígenes enfront dels colonitzadors espanyols. Avui s’en diuen drets democràtics de les persones i dels pobles.

(Aquest article ha estat escrit en el dia feiner del 12 d’octubre)