L’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, encara no porta un any al palau episcopal i ja es pot trobar amb la primera polèmica del seu mandat, segons crònica de Pep Martí a www.naciodigital.cat

               La decisió d’Omella de nomenar rectors de parròquia de línia molt conservadora i nul·la sensibilitat catalanista, formats a Toledo, per a l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat, ha desfermat la protesta de sectors diocesans. La designació sembla imminent per jubilació del rector, però l’arquebisbat s’ha trobat amb una oposició inesperada.

               Divendres passat, l’arquebisbe Omella es va reunir a l’església de Sant Antoni, al barri de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) amb prop d’un centenar de feligresos, molt inquiets pels rumors que corrien. Sant Antoni forma, junt amb les esglésies de Santa Gemma i de Sant Enric d’Ossó, a l’Hospitalet de Llobregat, una unitat parroquial. Omella té pensat designar el jove sacerdot Xavier Prevosti, membre de l’Hermandad de los Hijos de Nuestra Señora del Sagrado Corazón, una associació de clergues formada al seminari de Toledo de mentalitat molt tradicional que xoca amb la personalitat de les tres parròquies, de línia progressista i treball social. Prevosti no vindria sol, sinó acompanyat d’altres membres de la germandat, en qualitat de vicaris. La reunió amb l’arquebisbe va ser tensa. Molts dels presents li van comunicar la seva discrepància amb el nou responsable. Omella no va donar importància a les veus discrepants, segons fonts dels presents, i els va demanar que fossin “acollidors”.

               Santi Vilchez, membre de la parròquia de Sant Antoni, és un dels portaveus del col·lectiu de cristians crítics. Segons ha explicat a NacióDigital, “som tres parròquies que donen servei a 50.000 persones, en una zona obrera, influïda pel magisteri del Concili Vaticà II, amb un treball social, i això topa amb rectors formats a Toledo, amb una ideologia molt conservadora i una religiositat devocionària”. Per Vilchez, “nomenaments com aquests, de confirmar-se, xocarien molt amb la imatge de prelat social que vol donar l’arquebisbe, que va arribar a Barcelona amb la imatge de ser un home molt proper al missatge social del Papa Francesc”. Fonts de l’arquebisbat de Barcelona no han confirmat ni desmentit els nomenaments. Tan sols han dit que “avui no es faran oficials”.

Una germandat toledana

               L’Hermandad de los Hijos de Nuestra Señora del Sagrado Corazón va ser fundada per sacerdots catalans joves que no volien formar-se al seminari de Barcelona, considerat massa liberal i heterodox, i excessivament catalanista. Van trobar acollida al seminari de Toledo, segurament el més tradicional de l’Estat. El cardenal Antonio Cañizares, ara a València, els va protegir i els va encarregar la direcció d’un centre de formació espiritual. El sacerdot Josep Maria Alsina és el superior de la germandat.

               En el seu web, expliquen la seva espiritualitat, basada en “l’amor incommovible a l’Església i l’amor obedient a la jerarquia”, així com “la devoció tendra a la Verge Maria”. Un missatge que no s’adaptarà fàcilment a la realitat de Pubilla Cases.

               La toledanització d’alguns quadres dirigents de l’Església catalana no és un fet nou. El nomenament de Josep Àngel Sáiz –format a Toledo- com a bisbe auxiliar de Barcelona el 2001 va ser molt mal rebut entre els sectors més oberts del catolicisme català. Des del 2004, Sáiz és bisbe de Terrassa.

L’Opus Dei a Gràcia?

               Una altra designació que ha corregut amb força a la diòcesi és el de nou rector de la parròquia de Santa Maria de Gràcia, que podria recaure en un membre de l’Opus Dei, probablement Emili Roure. Aquesta possibilitat ha incomodat també els sectors més compromesos i oberts de la diòcesi. Fa uns mesos, va esclatar una polèmica a Gràcia per la proposta d’uns veïns d’enderrocar l’església.

               Omella va decidir prendre’s el seu temps abans d’efectuar els primers nomenaments. Volia aterrar a la diòcesi amb tranquil·litat i conèixer bé el terreny abans de prendre decisions. Però si es confirmen aquestes designacions, tindran raó els qui advertien sobre la formació castellana del prelat, molt allunyada de la pròpia de l’Església catalana.

               (“Diverses parròquies s’oposen a la designació de rectors formats a Toledo”. Article de Pep Martí publicat a www.naciodigital.cat)