A vegades Déu és inexistent o sembla amagat. A vegades homes i dones ignoren o menyspreen Déu malgrat intuir la seva presència gràcies a la fe de personatges com Jordi Carbonell (1924-2016).

1. Viure i morir com agnòstic és respectable. Viure i morir com cristià també és respectable. Agnosticisme i fe són fruit de les circumstàncies personals i socials, de la història, de la consciència, de la llibertat, de la pròpia decisió.

2. Ser cristià, o intentar ser i viure com cristià, és una de les claus que expliquen el sentit de l’existència d’algunes o de moltes persones. És el cas de Jordi Carbonell. Fou creient en els primer anys de la seva vida. Fou agnòstic des de la seva joventut i durant molts anys. Va retornar a la fe al morir la seva molt estimada esposa Hortènsia que era laica i agnòstica, i llavors va confessar ser profundament cristià. Aquesta història personal de fe, esperança i amor és determinant per explicar i entendre la vida, el pensament i l’acció de Carbonell.

3. La pregunta es per què molts comentaris sobre la persona i la vida de Jordi Carbonell no fan la més mínima referència a la seva fe en el Déu de Jesús el Crist. Per què? Perquè amplis sectors de les societats catalana i occidental tendeixen a ignorar Déu, a prescindir de la seva hipòtesi, a ignorar la fe de les persones creients. Però totes les persones tenen el dret de projectar públicament el seu agnosticisme o la seva fe. Sempre respectuosament, amb propostes formulades en llibertat, sense imposicions polítiques, ni d’esglésies, ni d’entitats filosòfiques o culturals, sense prohibicions ni manipulacions. En aquest cas, el Déu de Jordi Carbonell no és el Déu ignorat per molts comentaristes.