Els franquistes PP i C’s pacten una política per destruir el sistema lingüístic que assegura una presència mínima i digne del català a Catalunya.

1. El català és pràcticament inexistent en els organismes de l’administració de l’estat espanyol a Catalunya, en el sistema judicial, en l’univers televisiu i cinematogràfic. Tots els catalanoparlants, tots, són bilingües. Pocs castellanoparlants, pocs, practiquen el bilingüisme i alguns com els de SCC encara tenen la cara dura de presentar-se com defensors d’una societat bilingüe. PP i C’s pacten una política que enforteixi el castellà en detriment del català. Diuen que l’espanyol és la llengua comuna dels espanyols. El contra argument és, per tant, que el català és la llengua comuna dels catalans.

2. L’espanyolisme imposa l’espanyol per terra, mar i aire. La Constitució espanyola estableix en l’article 3 que “el castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho de usarla”. L’espanyolisme, per tant, sosté que conèixer l’espanyol a Catalunya és obligatori però, en canvi, conèixer el català a Catalunya no és obligatori. Diabòlic. Atempta a la convivència. Pur colonialisme arcaic a l’Europa del segle XXI. La Constitució discrimina entre castellanoparlants i catalanoparlants a favor dels primers i en contra dels segons. Contradiu l’article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”.

3. No hi ha igualtat quant els drets lingüístics. Alberto Rivera, Jorge Fernández Díaz, Alicia Sánchez Camacho, Inés Arrimadas, populars i ciutadans no han estat torturats per parlar en espanyol. Però Jordi Carbonell és un digníssim personatge torturat i tractat de boig per parlar en català. Altres catalanoparlants s’han vist obligats a parlar en espanyol per no ser torturats.