“Ada Colau sap convertir els seus fracassos en èxits mitjançant el mètode de culpar als altres de tots els mals”, diu el periodista Joaquim Roglan, autor de “Excel·lentísima activista. Crònica algo sentimental de la Barcelona de Ada Colau”, llibre que critica obertament a l’alcaldessa.

Periodista i professor de Periodisme a la Universitat Ramon Llull, Joaquim Roglan (Barcelona, ​​1952) publica en edicions Península “Excelentísima activista. Crónica algo sentimental de la Barcelona de Ada Colau”, una lectura crítica i àcida del primer any a l’ajuntament de la fundadora de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Roglan va escriure aquesta crònica per encàrrec de Ramon Perelló, de Península, editorial destinat a llibres pooíics massius i de referència. “Segons em va dir, va pensar en mi perquè he escrit diversos llibres de Barcelona i pressuposa que conec relativament bé la ciutat on he viscut i treballat com a periodista i reporter durant més de quaranta anys. També va haver de tenir en compte que no pertanyo a cap partit ni guardo cap relació amb la política”, diu Roglan.

L’autor reconeix que, més que interessar-li, Ada Colau li inspira “curiositat” com a “fenomen mediàtic i social” i que també li interessen les seves circumstàncies generacionals. “Ella pertany, encara que simuli el contrari, a la generació més privilegiada des de la Transició” , assegura Roglan, que considera “curiós” que Colau expliqui que “tenia treballs precaris, quan va estudiar i va créixer durant l’etapa de plena ocupació”. Roglan apunta també que potser va ser perquè “no li interessava una ocupació estable, o que el seu currículum professional no s’ajustava a les seves pretensions”. “En tot cas, de nou va viure com una privilegiada en la seva ONG i va viatjar a països als quals cap persona desnonada va poder viatjar, i menys encara a càrrec del contribuent“, critica el periodista.

Per a aquest professor universitari, “la constant presència mediàtica de Colau és una operació d’imatge i de laboratori de manual i es basa en tècniques de propaganda molt antigues i empleades precisament en etapes i en països molt poc democràtics”. Afegeix: “Sap convertir els seus fracassos en èxits mitjançant el mètode de culpar als altres de tots els mals i aparèixer ella sempre com la immaculada redemptora”.

El cronista creu que Ada Colau és “ambiciosa“, el que no ha de ser inerpretado en negatiu ja que “les persones ambicioses desitgen arribar el més lluny possible en el seu camp i algunes ho aconsegueixen”. Roglan diu que si algú sap on va Colau és “només ella” i també l’única que sap si deixarà algun dia la política, encara que “alguns polítics reconeixen que el poder crea addicció”. Per Joaquim Roglan, Barcelona té com a primera alcaldessa de la ciutat a Ada Colau perquè “la ciència política és l’única on dos més dos no sumen necessàriament quatre, i la llei electoral que no s’ha volgut reformar durant tants anys propicia aritmètiques que permeten que una minoria minoritària mani sobre majories majoritàries”. “Amb sumar dos o tres partits de la seva oposició, qualsevol candidat o candidata podria deixar-la sense la vara d’alcaldessa”, adverteix, alhora que assenyala que no cal pensar que els seus rivals no estiguin a la seva altura perquè “torres més altes han caigut“. Pereal periodista, que activistes com Ada Colau hagin deixat el carrer per entrar a les institucions ha deixat el carrer “més desorientat i més desordenat que mai”.

(Crònica de l’agència Efe)