El front constitucionalista (PPPSOEPodemosCiudadanos) s’omple la boca de proclamar la igualtat dels espanyols com una manera de presentar una Catalunya privilegiada i insolidària. Això dona uns tristos vots. El front constitucionalista, sense adonarse’n, reconeix a la pràctica que els catalans no són espanyols quan afirmen que tots els espanyols són iguals. I és que molts episodis demostren que no hi ha igualtat entre els catalans i els espanyols. El tracte donat des de Madrid a uns i altres es desigual. És una constant tant històrica que és irreversible. No és igualtat que es maniobri per tal que el corredor mediterrani passi per Madrid. No és igualtat que Rodalies sigui tercermundista mentre a l’Espanya profunda es llencen euros amb un AVE sense passatgers. No és igualtat que no es reconegui que l’aportació econòmica de Catalunya a Espanya és sempre molt més alta i solidària que l’aportació d’Espanya a Catalunya. No és igualtat que la Constitución espanyola obligui a conèixer l’espanyol a Catalunya, però no el català. No és igualtat que tots els catalanoparlants siguin bilingües i molts castellanoparlants siguin monolingües encara que diguin que defensen el bilingüisme. No és igualtat que el Congreso i el Senado prohibeixin parlar el català. No és igualtat que es persegueixi als qui propugnen pacíficament que Catalunya sigui tan sobirana como ho és Espanya. El problema és democràtic i nacional.