Krzysztof Charamsa és un sacerdot gai. Va néixer el 1972 a Gdynia (Polònia). Ha estat teòleg al Vaticà fins que va donar a conèixer la seva homosexualitat i la seva relació amb el català Eduard Planas. Viu a Catalunya on se sent ben acollit. Acaba de publicar a Roma “La prima pietra”. Desitja que l’edició en català del seu llibre estigui a les llibreries i al carrer el dia 23 del proper abril, Diada de Sant Jordi.
-Com va anar la presentació de “La prima pietra” a Roma?
-Les meves trobades amb la major part dels periodistes van ser molt constructives i interessants. Percebo interès, voluntat de diàleg i reflexió. Això és el que he buscat al publicar el meu llibre sobre la història humana del capellà gai que surt de l’armari. Però aquesta història no està lluny de les històries humanes dels meus lectors. Darrere dels nostres camins individuals hi ha sempre qüestions de llibertat, de consciència, de fe i d’amor, de decisions de la vida, de sexualitat i d’identitat, de masculinitat i feminitat, que són comuns a tots.
-Hi haurà traduccions a altres idiomes com el català, el castellà, el polonès?
-Sí, és el meu gran desig veure traduccions del llibre. És un llibre molt europeu. Sóc polonès. He viscut a Suïssa i Itàlia. Ara visc a Catalunya. He treballat a Alemanya i al Vaticà. La meva experiència és europea, i estic obert a pensar sobre el món sencer. Tota la humanitat és igual a cada país, en cada part d’aquest planeta. Hi ha molt interès pel meu coming out en països d’Amèrica Llatina, i també en països llunyans com el Japó. Recentment una dona transsexual de l’illa de Tonga en la Polinèsia m’ha explicat com es va commoure i que feliç està amb el meu coming out. Espero trobar editorials que vulguin traduir aquesta confessió meva en diversos idiomes. I que l’edició en català del llibre estigui a les llibreries per la Diada de Sant Jordi.
–El llibre està escrit des de dins o des de fora de l’Església católica?
–El llibre està escrit absolutament des de dins l’Església. Jo sóc cristià, batejat catòlic, i sóc capellà. ¡Exiliat de l’Església, però sacerdot! No estic fora de la meva Església. Però he de dir que sóc també un home d’aquest segle, que pensa i que estima en aquest segle. Crec que aquest llibre pot resultar interessant també per a les persones no creients o creients d’altres confessions o religions. Els nostres problemes humans són els mateixos, independentment de la fe que professem. També són iguals els conflictes amb institucions, de diferent ordre, que no entenen l’ésser humà.
-Quina és la seva seva situació jurídica?
–La meva situació jurídica és la d’un sacerdot catòlic suspès en exercici del ministeri sacerdotal. És com si l’Església hagués dit: tu tens prohibit treballar com a capellà, encara que siguis capellà. És com si m’haguessin enviat a l’atur. Em sembla injust, no han volgut escoltar mai les raons de la meva decisió de coming out.
-Quina és la tesi principal del llibre? Una revolta contra la hipocresia de l’Església en matèria sexual?
-Es pot dir així. Aquest és també el subtítol del meu llibre. Però és un llibre sobre l’esperança, l’alliberament, i també de certa ironia sobre la realitat. No és només una revolució, sinó alguna cosa més. És la comunicació d’una existència, de la seguretat que en el futur l’Església canviarà la seva actitud respecte a les dones i les minories sexuals, respecte al celibat i a la sexualitat en general.
–Quina és la primera pedra? Quina hauria de ser?
-És la pedra angular. És la pedra base de la construcció de la vida. Jesús fa servir aquesta imatge. És la cita del salm 118, 22-23 al final de la paràbola dels pagesos malvats (Mt 21, 42-44; Mc 12,10-11; Lc 20,17-18). M’identifico amb aquesta paràbola: jo he donat als pagesos de la meva Església la meva vida com una vinya, però l’Església ha “matat”, com en la paràbola, un aspecte fonamental de la meva vida, que jo hauria de reconstruir contra la voluntat de lEsglésia, però en defensa de la meva naturalesa. Hi ha també altres significats per a aquest títol, però deixo que els meus lectors els descobreixin.
–Quin és el paper del Papa Francesc en aquests assumptes?.
-El Papa Francesc és un home que buscava el diàleg i la reflexió de l’Església sobre la realitat, demanant deixar el “doctrinarisme fred”, però en realitat tinc la impressió que Francesc ha renunciat a aquest evangèlic esperit de bona revolució, de reforma, de respecte de la realitat. Aquesta és la meva impressió quan llegeixo, per exemple, el que ha escrit sobre les persones homosexuals a “Amoris laetitia”(L’alegria de l’amor), ofenent el nostre amor.
-A què es dedica avui l’escriptor, sacerdot en dificultats i cristià Krzysztof Charamsa?
-Sóc escriptor: “La prima pietra” és el primer fruit de la meva feina actual. No és el meu primer llibre. He escrit uns deu llibres, però en certa manera aquest és el primer i el més important. No renuncio tampoc a ser capellà. Mai he tingut tants contactes pastorals amb la gent com ara que estic “exiliat” de l’Església oficial.