El català Xavier Sala i Martin (economista i sobiranista català) escriu en el seu web un article contundent en que desmonta les trampes i mentides de l’espanyol José Borrell (economista, del PSOE, sobiranista espanyol). Www.avantguarda.cat dedica aquest article a Lluis Foix que s’ha mostrat interessat en qui tenia raó, si José Borrell o Oriol Junqueras.
“Tot i que en un principi no havia vist el debat entre Josep Borrell i Oriol Junqueras, alguns observadors i amics m’han demanat repetidament la meva opinió sobre el què va passar. Us he de dir que em feia molta mandra veure-ho perquè sóc un bon coneixedor de l’estratègia de Borrell. He llegit els seus articles i el seu llibre. L’he vist a la televisió i escoltat a la ràdio. I sempre he notat que, darrera d’una aparença de seriositat, tendeix a utilitzar les dades d’una manera molt frívola i partidista. Però la insistència dels amics i simpatitzants ha fet que, finalment, em baixés el debat de la xarxa i el mirés. La principal lliçó és que es confirma el què ja sabia: al debat, Borrell també va enganyar repetidament als espectadors. En aquest escrit documentaré les seves trampes.
El primer “gran” argument de Borrell durant el debat va ser que “el govern alemany no calcula les balances fiscals”. La implicació implícita és, suposo, que “per tant, el govern espanyol tampoc no les hauria de publicar”. Borrell ha anat repetint aquesta frase per totes les ràdios, televisions i diaris que ha pogut durant els darrers dos anys, com si hagués descobert la pedra filosofal. Fins i tot diu que va trucar a l’ambaixada per a preguntar si l’estat publicava les balances i li van dir que no. El bon home exhibeix la resposta de l’ambaixada com si fos la demostració màxima de què l’independentisme menteix i enganya. Potser es pensa que amb aquesta troballa li donaran el premi Nobel però la realitat és que, pel que fa al debat sobre el dividend fiscal de la independència de Catalunya, el fet que Alemanya calculi i publiqui les seves balances fiscals o no és irrellevant. Em diuen els meus amics economistes alemanys que el sistema de redistribució a Alemanya no el fa el govern federal (el govern central) sinó que el fan directament els landers (les regions) i que, per tant, el govern central no té res a publicar. Jo no ho sé. De fet, ni tan sols m’interessa.
El què és realment preocupant és que un home com Borrell, que ha estat ministre i que encara és assessor del PSOE, exhibeix amb orgull el fet que Alemanya no publiqui certes dades. Està defensant Borrell l’obscuritat de qui amaga dades en lloc de la transparència que es requereix a tota democràcia. Realment creu Borrell (i el Partit Socialista pel qui treballa) que menys dades és millor que més dades? I per què ho pensa això? Potser perquè creu que la gent es tonta i les malinterprerarà? De fet, això és el què pensa Montoro. Pensa el mateix Borrell que Montoro? Creu que només l’elit de gent “preparada” com ell i d’altres alts funcionaris de l’estat estan preparats per a saber segons quines coses? Doncs deixi’m dir-li al Sr Borrell que a les democràcies de veritat, les dades NO pertanyen al govern ni al ministre ni a al cos de funcionaris “preparat per entendre les coses”. Les dades són de la gent. El govern hauria de tenir l’obligació de ser transparent i donar accés a totes les dades. Totes. I el fet que Borrell vagi pel món dient que Espanya no hauria de mostrar les dades de les balances fiscals perquè Alemanya tampoc no ho fa només demostra que ell vol un tipus de democràcia fosca, poc transparent on ell i la gent com ell ens puguin enganyar quan els doni la gana. Aquesta pot ser la democràcia que vol en Borrell i el PSOE. No és la democràcia que vull jo per a Catalunya.
És més, fixeu-vos que els catalans no demanem pas que es publiquin les balances. Demanem que es publiquin les dades que permeten als economistes calcular les balances. Si els senyors Montoro i Borrell (en això els dos van a una) no volen fer l’esforç, que no el facin. Els economistes ja ens encarregarem de calcular les coses que creiem convenients. Però sense les dades això no es pot fer.
Dit això, és fals que les dades no estiguin disponibles a Alemanya. Diu en Borrell que ell les va buscar a Internet i mai no les va trobar. No va buscar massa bé perquè només havia d’anar a Wikipedia per a trobar-les. Suposo que Wikipedia deu ser una cosa massa complicada per a Borrell (em sembla que ell és més de l’època de la Gran Enciclopedia Larousse de paper). Però podia haver anat a Google. De fet, qualsevol de vosaltres podeu anar a Google i escriure “fiscal transfers german landers” i us apareixeran una bona pila d’articles (alguns acadèmics i alguns de diaris o revistes populars). Aquí en reprodueixo el primer que apareix als resultats de la recerca de Google per a que pogueu veure que no us enganyo. La pregunta pel Sr Borrell és: Si a Alemanya no es publiquen les dades que permeten calcular les balances fiscals, d’on han sortit aquestes balances fiscals dels landers alemanys que TOTHOM pot trobar a la xarxa? D’on han sortit els números alemanys que fins i tot apareixen a Wikipedia??? La veritat és que les dades venen del ministeri de finances alemany, aquest que el Sr Borrell diu que no publica les dades. De fet, les podeu trobar aquí. No serà que el Sr Borrell menteix quan diu que els alemanys no publiquen les dades. A la vista de l’evidència que tothom i per més que ell digui que té una carta de l’ambaixada on es diu que les dades no existeixen, tothom, repeteixo, TOTHOM pot comprovar a internet, resulta que la gran troballa del llibre de Borrell és… falsa!
El segon tema que introdueix Borrell durant el debat és el dels impostos pagats per Catalunya, la despesa rebuda a Catalunya i la balança fiscal. I aquí el Sr Borrell torna a fer el truco de l’almendruco que va fer fa dos anys a una sèrie d’articles publicats a El País (uns articles que jo vaig contestar. Però, en un exercici/demostració d’imparcialitat periodística, El País no va publicar la meva resposta i en canvi, sí que va publicar la resposta de Borrell a la meva resposta!). Diu el Sr Borrell que si agafem el total dels impostos pagats pels catalans (78.500 milions) i els diners que Catalunya “rep” ( 76.000 milions), la diferència és de “només” 2.405 milions i no pas els 16.000 milions que diu el Sr Junqueras. Per tant, conclou l’ex-ministre, Junqueras i tots els independentistes, menteixen. Per a donar més credibilitat al seu argument, Borrell diu que ell “només aporta dades de la Generalitat”.
Però aquí Borrell fa dues trampes. I ell ho sap perfectament perquè li ho he explicat mil vegades. Veieu per exemple aquesta entrada al meu blog de Gener de 2014. La primera és en el concepte de “rep”. Quines despeses considera el Sr Borrell que “rep” Catalunya? Doncs totes les que, segons ell, “beneficien” els catalans. Com que no sap ben bé què és el que beneficia als catalans o no, ell divideix les despeses del govern central entre tots els espanyols i suposa que a tots ens beneficia per igual. Aquest és un supòsit gloriós i completament arbitrari. Borrell no està sol a l’hora de defensar aquest supòsit. Cristóbal Montoro i el seu economista de capçalera i persona que calcula oficialment les balances del govern del PP, l’Àngel de la Fuente, també defensen aquest mètode. És el mètode que anomenen “carrega benefici”.
Té sentit aquest mètode? No ho sé. Però per a que us feu una idea, aquest supòsit equival a dir que el 16% de les despeses que es fan al Museo del Prado beneficien als catalans. El 16% del salari del rei Felip VI i el seu entourage beneficia els catalans. O el súmmum dels colmos: que el 16% dels diners que el Sr Jorge Fernández Díaz gasta per a fabricar dades contra els líders d’ERC i CIU o per a “destrossar el sistema sanitari català” beneficien els catalans. Si es calcula així, potser sí que els diners que “rep” Catalunya són 76.000 milions com diu Borrell.
Hi ha gent que pensa que per més que el salari de Felip VI, el museu del Prado o les despeses d’espionatge de Fernández Díaz ens beneficiïn, són despeses que no es fan a Catalunya sinó a Madrid i que, per tant, tenen impacte macroeconòmic a Madrid i no pas aquí i que el que hauríem de calcular des del punt de vista macro és on es fa la despesa pública. Per entendren’s, deixeu-me que us posi un exemple: la comunicat de Talarn sap que les despeses militars que es fan a Espanya “beneficien” a tots els catalans… però les que es fan a Talarn tenen un impacte sobre la riquesa i els llocs de treball de la gent de la zona que són molt diferents. Si es calcula la balança calculant el lloc on es fa la despesa surt el que s’anomena “balança monetària”. Si el Sr Borrell hagués ensenyat les dades del mètode monetari, el saldo hagués estat uns 4.000 milions d’euros addicionals als 2.400 que ell menciona al debat.
Però aquesta no és la principal trampa que fa Borrell. Al cap i a la fi, hi ha circumstàncies on el càlcul de la balança fiscal calculada pel mètode “càrrega-benefici” té un cert sentit. La principal trampa és que no té en compte que l’estat espanyol s’ha endeutat i que algú ha de pagar aquest deute. Durant l’any 2015, el dèficit de l’administració central de l’estat espanyol ha estat de 39.000 milions. La pregunta és: això ho pagarà algú? El Sr Borrell ha dit públicament que el deute “solo es dinero virtual que deberá pagarse en el futuro” com si els deutes no importessin i, per tant, poden ser ignorats. Suposo que per això, l’empresa Abengoa (de la que el Sr Borrell és conseller) està al llindar de la fallida per culpa d’uns deutes extravagants! Si els teus consellers pensen que els deutes no són importants i s’han d’ignorar “perquè no deberán pagarse hasta le futuro”, és normal que la teva empresa s’ensorri. A mi, la veritat, és que no m’importa gens que Abengoa s’ensorri o que els seus “cuentas y cuentos” estiguin fets per una persona que no entén massa bé la importància dels deutes. Però el que no estic disposat a acceptar és que el Sr Borrell enganyi a tothom que l’escola amb el mateix “cuento”. Potser el Sr Borrell no ho entén però la resta de mortals sabem que quan tu pagues un sopar de 100 euros, el cost del sopar són 100 euros tant si el pagues amb efectiu com si el pagues amb la Visa. Per tant, quan tu calcules el què han gastat els ciutadans has de sumar el què han pagat en efectiu i el què han posat a la Visa.
(Article de Xavier Sala i Martin publicat a www.salaimartin.com)