Un article signat per mossèn Josep Torras al “Full Albada” de Manresa conclou: “Voteu cristià”.
En aquest text, mossèn Josep reconeix que té la temptació de dir a qui votar però que no ho fa per respecte a les llibertats de les persones. Ell és un d’aquells sacerdots que foren multats durant la dictadura franquista per les seves homilíes. També fou perseguit durant la seva estada a l’Argentina per la dictadura militar. Ara és lamenta de “l’orientació subliminar que manifesten les nostres jerarquies eclesiàstiques” i, concretament, critica els mitjans de comunicació de la Conferencia Episcopal Española (13V i COPE). Conclou, per tant, amb el clam: “Voteu cristià”.
Cada cristià i qualsevol agnòstic que sintonitzi amb el missatge evangèlic de Jesús ha d’interpretar, en consciència, que vol dir aquest “voteu cristià”. Per l’autor d’aquest article, “voteu cristià” implica no fer cas de les postures polítiques dels cardenals Antonio Maria Rouco i Antonio Cañizares i del seu amic, el conspirador Jorge Fernández Díaz.
“Voteu cristià” implica tenir en compte en els afers públics uns criteris bàsics que formen part de la Doctrina Social de l’Església catòlica. Un cristià ha d’estar a favor dels drets i de les llibertats de les persones sigui quina sigui la seva condició sexual, ideològica, religiosa. Un cristià ha d’estar a favor dels drets i de les llibertats de tots els pobles, tinguin estat, no en tinguin o es trobin en un procés per obtenir-lo. És el cas concret de Catalunya.
El procés sobiranista català és torpedinat, i moltes vegades amb joc brut i antidemocràtic, des de sectors polítics, econòmics i mediàtics espanyols. Les recents filtracions sobre el ministre Fernàndez Diaz en són un exemple. Un mal exemple!. Per això es oportú tenir en compte sempre, especialment en les actuals circumstàncies electorals, la postura sostinguda de manera permanent per l’episcopat català. Segons els bisbes, tota opció política, inclosa la independentista, és legitima si es propugna de manera pacífica i democràtica com és el cas de Catalunya. En un sentit contrari podria dir-se que tota opció política, inclosa la unionista a favor de la unitat de Espanya, és il·legítima si es defensa mitjançant la guerra bruta per destruir l’adversari polític.
(Text publicat a www.tribunacatalana.cat)