1. El pèssim tractament de La Vanguardia sobre l’escàndol protagonitzat per Jorge Fernández Díaz i Mariano Rajoy és un altre escàndol. Ambdós potser formen part d’una mateixa escandalosa trama. Les informacions i les gravacions divulgades indiquen que el ministre està implicat en una conspiració antidemocràtica i de guerra bruta contra l’independentisme català democràtic i pacífic representat per CDC i ERC. Fernández Diaz dimitiria si tingués vergonya però faci el que faci és ja un cadàver polític a Catalunya i a Europa. Els membres del Govern català i els representants dels partits haurien de negar-se a reunir mai més amb un personatge desacreditat que grava d’amagat les converses dels seus interlocutors i fabrica escombraries per llençar-les contra els seus adversaris polítics. Negar-se a reunir-se amb aquest ministre seria un pas sobiranista ferm en la desconnexió de l’estat espanyol i de les seves clavegueres.

2. Jorge Fernández Díaz està agraït a La Vanguardia per la manera com aquest diari ha tractat al primer dia un dels escàndols més grans esdevinguts a l’Estat espanyol des de la mort del dictador Francisco Franco i que fan trontollar l’estat democràtic. Algunes hipòtesis explicarien el per què de la satisfacció del ministre. Podria ser que la deficient informació del rotatiu fos deguda a que el diari, com el Grup Planeta, participa d’alguna manera en la conspiració antisobiranista. O podria ser que el diari dels Godó fos víctima d’un xantatge de tipus econòmic, polític i periodístic per part del ministeri de l’Interior. O podria ser que el criteri periodístic de La Vanguardia estès tan deteriorat que no sabria o no podria valorar de manera adequada aquest escàndol. A qui serveix, doncs, La Vanguardia espanyola? A Fernández Diaz i al que aquest individu representa, o als seus hipotètics lectors i a la llibertat?

3. En qualsevol de les hipòtesis, l’equip de direcció del diari hauria de plantejar-se la seva dimissió per incompetència periodística i per dignitat cívica. El procés dimissionari hauria d’encapsar-lo el director Màrius Carol, home de confiança de la Casa de Rei. L’hauria de seguir el director adjunt i censor Enric Juliana. També l’hauria de seguir un altre director adjunt, Álex Rodríguez, un home que actua amb discreció potser perquè està vinculat familiarment als Godó.