La ciutadania que vol un poble més lliure, més solidari i plenament sobirà pot recórrer a la saviesa bíblica per mantenir l’esperança quan es viuen temps de turbulència, també de caràcter polític.

     La cúpula actual d’una CUP dividida i l’espanyolisme polític i mediàtic d’allà i d’aquí són feliços el dia en que boicotegen els pressupostos del Govern independentista de Catalunya. Cop dur al sobiranisme català democràtic i pacífic. L’anunci d’una qüestió de confiança per part del president Carles Puigdemont és genial. Descol·loca l’espanyolisme que cada dia enterra el procés. I dona un nou impuls a favor d’una Catalunya més lliure, més democràtica i plenament sobirana a l’Europa del segle XXI.

     L’esperança s’enforteix. El temps d’esclavatge queda enrere. El temps d’alliberament ja és aquí. A l’Eclesiastès consta la següent reflexió:

1. Tot té el seu moment. Sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.

2. Temps de néixer i temps de morir, temps de plantar i temps de collir.

3. Temps de matar i temps de guarir, temps d’enrunar i temps de construir.

4. Temps de plorar i temps de riure, temps de lamentar-se i temps de dansar.

5. Temps d’escampar les pedres i temps d’aplegar-les. Temps d’abraçar i temps d’estar-se’n.

6. Temps d’adquirir i temps de perdre. Temps de guardar i temps de llençar.

7. Temps d’esquinçar i temps de cosir. Temps de callar i temps de parlar.

8. Temps d’estimar i temps d’odiar. Temps de guerra i temps de pau.

(Article publicat a www.tribunacatalana.cat)