El cardenal Antonio Cañizares fa una lectura de l’exhortació papal sobre la família contrària a la de Francesc. Així consta en un discurs que acaba de fer a València.Cañizares es refereix a “la ideologia más insidiosa y destructora de la humanidad de toda la historia universal que es la de género”.
Cañizares vol imposar a la societat la seva concepció sobre la família i afirma que “no hay que obedecer” una legislació que contradigui aquesta concepció. El cardenal cau en contradiccions. Pretén imposar el que Jesús no imposa. Jesús proposa. Jesús de Natzaret proposa l’Evangeli, aporta un estil, i és cordialment comprensiu amb les persones que no l’accepten.
Antonio Cañizares deixa clar en el seu discurs sobre la família que està interessat sobretot en … Espanya!. Afirma que la seva visió de la família “forma parte de la tradición española más noble, pues la impronta que la fe catòlica ha dejado en la vida y cultura de los españoles és muy profunda para que se ceda a la tentación de silenciarla”
El llenguatge del cardenal espanyolista es contradiu amb el tarannà del Papa tal com es manifesta en el seu document sobre la família “Amoris Laetitia” (L’alegria de l’amor). Francesc diu: “Els cristians no podem renunciar a proposar el matrimoni per no contradir la sensibilitat actual (…) Tampoc no serveix pretendre imposar normes per la força de l’autoritat“. També diu: “Hem de ser humils i realistes, per a reconèixer que a vegades la nostra manera de presentar les conviccions cristianes, i la forma de tractar les persones, han ajudat a provocar el que avui lamentem, per la qual cosa ens correspon una saludable reacció d’autocrítica“.
El Papa Francesc escriu: “Ens costa deixar espai a la consciència dels fidels, que moltes vegades responen de la millor manera possible a l’Evangeli enmig dels seus límits i poden desenvolupar el seu propi discerniment davant les situacions en què es trenquen tots els esquemes. Som cridats a formar les consciències, no pas a pretendre substituir-les”. També escriu: “En les difícils situacions que viuen les persones més necessitades, l’Església ha de tenir una especial cura per a comprendre, consolar, integrar, evitant d’imposar-los una sèrie de normes com si fossin una roca, amb la qual cosa s’aconsegueix l’efecte de fer que se sentin jutjades i abandonades precisament per aquesta mare que es cridada a acostar-los la misericòrdia de Déu”.
Francesc afirma: “La mirada de Crist, la llum del qual il·lumina tot home, inspira la cura pastoral de l’Església envers els fidels que simplement conviuen, els que han concret matrimoni només civil o els divorciats tornats a casar”. També afirma: “Al mateix temps que la doctrina s’expressa amb claredat, cal evitar els judicis que no tenen en compte la complexitat de les diverses situacions, i cal estar atens a la manera en què les persones viuen i sofreixen a causa de la seva condició”.
(Article publicat a www.tribunacatalana.cat)