El plantejament familiar de Jesús de Natzaret és humanament i socialment més radical en la teoria i en la pràctica que el de la cupaire Anna Gabriel.

1. Prèvia sobre la personalitat de Jesús i la família. Maria queda embarassada de Jesús abans de conviure amb Josep. Una tradició evangèlica indica que Josep i Maria varen ser pares d’un únic fill, Jesús. Altres episodis evangèlics indiquen que Jesús va tenir germans. Els familiars de Jesús no comprengueren aspectes de la seva vida, del seu missatge i de la seva actuació. Ho expressen amb paraules dures: “Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se a Jesús perquè deien: ha perdut el seny!” (Marc 3. 20-21)

2. Josep i Maria perden el seu fill Jesús, de 12 anys, i el cerquen a Jerusalem fins trobar-lo al temple assegut entre els mestres de la llei. “En veure’l allà els seus pares van quedar molt sorpresos, i la seva mare li digué: Fill meu, perquè t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. Ell els respongué: Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare? (Lluc 2, 41-52). Uns 20 anys després, es produeix un altre episodi. “La mare i els germans de Jesús anaren a trobar-lo , però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. Algú li va fer saber: la teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure. Ell els respongué: la meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica” (Lluc 8, 19-23) . En un altre episodi evangèlic es diu: “Mentre Jesús parlava, una dona alcà la veu entre la gent i digué; Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar! Però ell va respondre: Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!” (Lluc 11, 27-28).

3. Aquests episodis evangèlics expressen la prioritat de Jesús. Els pares? La família en qualsevol de les seves fórmules? La prioritat de Jesús és escoltar la Paraula de Déu i viure-la en la pràctica. És a dir, els fills de Déu viuen la condició humana amb llibertat, solidaritat, amor, fent el bé, perdonant i demanant perdó, obrint la consciència de manera raonable i cordial al misteri de Déu. Aquesta prioritat de Jesús preval sobre els vincles legals i de sang de les famílies. Aquesta prioritat és aplicable a qualsevol de les fórmules familiars que són fruit de les circumstàncies i de les opcions personals. Matrimonis, separacions, divorcis, parelles de fet, unions homosexuals, concepcions diverses de la convivència, inclosa la d’Anna Gabriel consistent en engendrar fills que seran cuidats per la comunitat o la tribu. Sense amor cap fórmula familiar té sentit. Només l’amor dona sentit a les relacions entre les persones i a la família en les seves diverses formulacions. L’amor radical és l’autèntic progrés.