Joaquim Ferrer (1937) és un altre cristià compromès radicalment amb el país que mor entreveient la sobirania de Catalunya a l’horitzó.

1. Recent és la mort de Josep Maria Ballarín (1920), un home que deixa l’aportació d’un cristianisme de rostre humà. El mossèn i escriptor va tancar la llista de la coalició independentista Junts pel Sí en la circumscripció de Lleida en les eleccions catalanes del 2015. També és recent la mort de l’escriptor i periodista Josep Maria Puigjaner (1937) que deixa el testimoni de la seva fe, esperança i amor a Déu, al món i a la Catalunya lliure, solidària i sobirana.

2. La fe cristiana de Ballarin, Puigjaner i Ferrer constitueix un factor que seria injust amagar perquè, en aquests casos i en tants altres, explica el seu compromís polític, cívic, social, cultural i el sentit de la seva condició humana. Una fe amb sintonia amb l’aggiornamento del Concili Vaticà II i amb la promoció i defensa dels drets de les persones i dels pobles contingudes en l’enciclica Pacem in Terris de Joan XXIII. “Repartiem la Pacem in Terris igual que ho férem amb papers clandestins contra la dictadura franquista i contra el nacionalcatolicisme”, segons paraules d’un sempre esperançat Joaquim Ferrer.

3. Ara, després de la mort dels seus amics Ballarin i Puigjaner, Joaquim Ferrer ha estat víctima d’una inesperada i greu infermetat de ràpid desenllaç. El primer símptoma alarmant es va produir en un dels dinars setmanals de Cruïlla a l’Ateneu. Cada debat acabava amb la seva intervenció didàctica i intel·ligent fent una síntesis de la temàtica tractada per un ponent i pels comensals.

4. Joaquim Ferrer se’n va amb la consciència ben tranquil·la. Ha viscut plenament. Fa només quatre mesos que es publicava la segona edició d’una de les seves obres més somniades i estimades, escrites amb Francesc Teruel, “Joan Carrera. Un bisbe del poble”. Joaquim Ferrer s’identifica amb la vida i les actuacions del bon bisbe Joan. El qualifica de cristià de debò i de patriota en tots els camps. El recorda com figura entranyable, ben present en el cor de moltes persones de la societat catalana pel seu exemplar servei cívic i religiós. El que Joaquim Ferrer diu del bisbe Joan Carrera es pot dir també del propi Joaquim Ferrer.

5. Aquests cristians i sobiranistes –Ballarin, Puigjaner, Ferrer- han estimat, col·laborat i elogiat el compromís, el tarannà i la trajectòria d’una dona, en aquest cas agnòstica, com Muriel Casals. Ella, quatre dies abans del seu accident mortal, va escriure aquest tuït: “Sigueu feliços”.