L’escriptor i periodista Josep Maria Puigjaner (1937/2016) deixa el testimoni de la seva fe, esperança i amor en Déu, el món i la Catalunya lliure, solidària i sobirana.

1. Puigjaner és un home bo, savi, ferm. Al morir aquest 20 d’abril, inicia el camí de la transcendència cristiana, jesuítica i teilhardiana que culminà en vida. La seva esquela així ho diu i els seus companys de “El Pregó” així ho confirmen.

2. L’humanista i cristià Puigjaner deu molt a l’aportació evolucionista del jesuïta, teòleg, geòleg i paleontòleg Pierre Teilhard de Chardin (1881/1955). Teilhard fou perseguit pel fonamentalisme religiós i silenciat pel fonamentalisme científic. Puigjaner fou perseguit pel franquisme i denunciat per l’obscurantisme nacionalcatòlic. Però Puigjaner comparteix el plantejament teihardià de reconciliar fe, ciència, Déu, món, humanitat. Reconciliació amorosa. “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha envia el seu Fill al món perquè el món fos condemnat , sinó per salvar-lo per mitjà d’ell” (Joan 3, 16-17)

3. L’aportació de Puigjaner consisteix sobretot en ser el traductor de les obres de Teilhard. I és l’autor de “Teilhard de Chardin, l’apassionat combat d’un evolucionista total”, obra dramàtica per ser llegida personalment, o recitada en públic, o representada en un escenari. David Jou diu que aquesta obra és suggeridora, original i que sorgeix d’una profunda experiència vital i intel·lectual com a coneixedor de la vida i l’obra de Teilhard. Puigjaner posa en boca de Teilhard: “Quan vaig començar a preguntar-me per la consistència de l’univers, em vaig adonar que matèria i esperit son dos elements que fan una mateixa ruta, que són dues direccions paral·leles de l’evolució a l’interior del món. La meva concepció evolutiva s’emmarca en el context d’un cristianisme també en evolució. El cristianisme és la religió de l’evolució”.

4. Puigjaner ho escriu de manera similar a “Cristians en un món en evolució” que és el seu penúltim article publicat a “El Pregó”. Conclou: “Sense menystenir cap de les religions implantades al món amb milions de seguidors, i malgrat la certa crisi de l’Església catòlica en països europeus com el nostre, penso que el cristianisme posseeix unes característiques tan singulars que el converteixen en la religió de l’evolució; la religió capaç de justificar, d’assimilar i d’animar interiorment el fenomen evolutiu de la terra. Només cal que acabi d’assumir aquesta missió i s’hi posi a treballar amb tota la intensitat que demana la immensitat de la tasca”.

5. I en aquest cosmos infinit o medi diví que va de l’inicial big bang al punt Omega és situen tants i tants pobles en tots els racons del planeta Terra. Tots aquests pobles comparteixen i al seu ritme processos d’humanització, de personalització, de germanor, d’alliberament. Un d’aquests pobles és Catalunya. Josep Maria Puigjaner ha escrit molt sobre Catalunya. Un dels seus darrers llibres es “Proses per la llibertat de la nació. Dietari del camí a Itaca” amb pròleg de l’enyorada Muriel Casals. El creient i estimat Puigjaner i l’agnòstica i estimada Casals es retroben ara.  A Ítaca. Al punt Omega que ja està entre nosaltres.