La mort ha tingut una forta presència a Catalunya. Té noms inoblidables. Accident d’autocar a Freginals. Josep M. Ballarín. Carles Flavià. Atemptat de Brussel·les. Johan Cruyff. Catalunya respon amb dignitat en una Setmana Santa en que sembla que s’ha produït un eclipsi de Déu.

1. El showman Flavià redacta la seva pròpia esquela: “Capri, c’est fini. Als meus 70 anys no he de preocupar-me pel futur. Ni residències, ni cadira de rodes empesa per peruà. El meu futur immediat és Sancho d’Àvila. La cerimònia tindrà lloc avui, dia 21 de març del 2016, a les 11:30 hores. Tanatori Sancho d’Àvila”. Cadascú viu, mort i és enterrat com vol o com pot. Costa molt d’imaginar, però, que les noies mortes en l’accident de Freginals o les persones assassinades a Brussel·les volguessin un text similar. Ara bé, el Pare Manel, amic de Flavià, signava una altra esquela complementària amb l’anterior. El text és aquest: “Carles Flavià Pons. Gran amic i formidable Patró de la Fundació Pare Manel. Un home que ja feia molt de temps que s’havia guanyat el cel. El cel dels carrers, dels amics i de les històries de barri. Flavià, et vas guanyar el Verdum i a tota la gent de la Fundació Pare Manel. No et buscarem allà dalt perquè sempre seràs aquí baix, amb nosaltres. Fundació Pare Manel”.

2. Un altre episodi és el de la mort i enterrament de Josep M. Ballarín. El president Carles Puigdemont ho comenta: “Mossèn Ballarín és un home d’una espiritualitat encomanadissa i d’una profunda estima a Catalunya. El trobarem a faltar”. La cerimònia fou presidida pel bisbe de Solsona, Xavier Novell, que va referir-se a les benaurances com programa de vida per els cristians i els no creients. Ramon Barniol és un dels sacerdots que també va intervenir. “Ballarin –va dir- era feliç amb poques coses: Déu, la família, els amics, els llibres, Catalunya i el Barça”.

3. El Barça, el futbol català i mundial ploren la mort de Johan Cruyff. L’esdeveniment provoca el miracle de que les vuit persones vives que han ocupat la presidència del club signessin un comunicat, malgrat les divergències desagradables entre alguns d’ells. El comunicat agraeix l’aportació futbolística de Cruyff, sobretot l’aportació d’intangibles com la genialitat, la creativitat, l’estil innovador, la rebel·lia, l’autoestima, l’alliberament de complexos i de pors, l’enfortiment del Barça com més que un club i en condicions de mantenir-se com el club més gran del mon. I del seu amic Joan Laporta són aquestes paraules: “Gràcies, Johan. Deies que creies en el més enllà. “Hay algo, lo sé”, ens deies. Ara deus ser allà on tu ja saps, amb el teu pare, el teu sogre, l’Armand Caraben. Johan, t’estimarem sempre i ho farem de la millor manera, estimant la teva família. Tots et tindrem sempre en els nostres pensaments fins a l’eternitat. Gràcies per fer-nos una mica millors”.