Tot esperant Déu, des de l’agnosticisme o des de la recerca del creient. L’esperança forma part de la condició humana, la quotidianitat, la reflexió bíblica, la teologia, la cultura, el carrer. El nom del Déu de la fe, l’esperança i l’amor és misericòrdia, segons el Papa Francesc

CONDICIO HUMANA, ESPERANÇA, AGNOSTICISME, FE.- Enric Calpena (periodista i divulgador de la història): “Déu? Continuo esperant…”

Contrapunt. Chris Skinner (assessor de banquers). “Sóc un catòlic agnòstic”.

Contrapunt. (Primera Carta als Corintis 13, 12-13): “Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar. Després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat. Després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Ara, doncs, es mantenen la fe, l’esperança i l’amor, tots tres. Però l’amor és el més gran”.

Contrapunt. Josep Gil i Ribas (prevere i teòleg). “L’esperança no és una actitud passiva. L’esperança és més aviat com l’actitud de la dona que està gairebé a punt d’infantar (…) En l’esperança s’anticipa allò que esperem (…) Els cristians sabem que l’esperança que salva té el seu lloc en el sofriment, en la creu, en la creu de Jesús i en les creus que han d’arrossegar els éssers humans en el transcurs de la vida. L’Església cristiana és o hauria de der en el món un signe d’esperança. Ho és i ho serà en la mesura que, tota sencera, visqui de l’esperança –i el contrari tde l’esperança és el poder- i faci de l’esperança l’aliment de tota la seva actuació cap endins i cap enfora”.

Contrapunt. Cebrià M. Pifarré (1940/2016, monjo de Montserrat. Autor de “Literatura cristiana antiga”): “Diria a un agnòstic que les realitats tractades en la literatura cristiana afecten a la nostra dramàtica humana, existencial. Formen part de la història de la nostra cultura. Els seus escrits busquen desxifrar el misteri del cor humà en la seva relació amb Déu. Figures com Orígens, Gregori Naciançè, Agustí… tenen un paper important en la configuració de la nostra subjectivitat moderna. Construïren, des de les seves opcions filosòfiques i teològiques , una articulació inèdita entre la fe bíblica i el món de l’antiguitat clàssica, que ha modelat la nostra sensibilitat. Son, doncs, patrimoni de la cultura d’Occident”.

JESÚS, EVANGELI, DÉU, INTERROGANTS.– Miquel Pérez-Sánchez Pla (arquitecte i egiptòleg). “Em meravella el missatge d’amor universal de Jesús”.

Contrapunt. Gabriel Magalhães (Autor de “Mirall de vida. Una lectura quotidiana de l’Evangeli”): “En un moment determinat de la meva vida, em sembla que va ser quan tenia 24 anys, vaig decidir llegir el Nou Testament. I la meva vida es va transformar completament”.

Contrapunt. Maria del Mar Albajar (abadessa de San Benet de Montserrat). “La vida monàstica respon a una fascinació de Déu, tot i que quan parlem de Déu no sabem ben bé què diem. Déu és un misteri, un absolut, un infinit… un amor que no pots definir”.

Contrapunt. Josep Rius-Camps (biblista i teòleg): “Joan situa les noces de Canà al dia sisè fent al·lusió al sisè dia en que Déu va fer l’home, mascle i femella, a la seva imatge”

Contrapunt. (Secció In saecula saeculorum del blog www.avantguarda.cat): “Heus aquí algunes de les preguntes que Jesús planteja segons els Evangelis: “Sabeu conèixer l’aspecte del cel, ¿i els signes dels temps no els podeu conèixer? (…) ¿Per què
teniu por? ¿Encara no teniu fe? (…) ¿Qui diu la gent que sóc jo? I vosaltres,¿ qui dieu que sóc jo? (…) Si estimeu els qui us estimen ¿quin mèrit teniu? Si feu bé als qui us en fan, ¿que us han d’agrair? (…) ¿Simó fill de Joan,¿m’estimes? (…) ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Si l’herba que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així ¿no farà més amb vosaltres, gent de poca fe? (…) ¿Com és que està escrit del Fill de l’Home que ha de patir molt i ha de ser menyspreat? (…) Judes ¿amb un bes traeixes el Fill de l’home? (…) Déu meu, Déu meu … ¿per què m’has abandonat?

EL NOM DE DÉU ÉS MISERICÒRDIA.- Roberto Benigni (còmic italià en la presentació de “El nom de Déu és misericòrdia”): “El Papa Francesc està empenyent l’Església cap a un lloc que gairebé havíem oblidat. Està empenyent l’Església cap el cristianisme, cap a Jesucrist, cap a l’Evangeli”.

Contrapunt. Francesc (bisbe de Roma): “¿Per què Déu no es cansa mai de perdonar-nos? Perquè és Déu, perquè Ell és misericòrdia, i perquè la misericòrdia és el primer atribut de Déu. És el nom de Déu (…) La misericòrdia és el primer atribut de Déu. És el nom de Déu. No hi ha situacions de les quals no puguem sortir, no estem condemnats a enfonsar-nos a les arenes movedisses”.

Contrapunt. Everett Worthington (enginyer nuclear, psicòleg, protestant): “Tenir ressentiment, no perdonar, té greus repercussions en la salut: eleva el risc d’infart i debilita el sistema immunitari, la qual cosa significa que els que no perdonen estan en risc de contreure qualsevol malaltia”.

Contrapunt. Álvaro Albacete (secretari general adjunt per a les Relacions Externes del Centre Internacional de Diàleg): “Creiem que cal promoure el diàleg com a mecanisme per a la resolució de conflictes, especialment quan la religió s’utilitza per justificar la violència i l’odi. La religió és, per a la majoria dels creients, una força per al bé. Nosaltres estem convençuts que si centrem aquesta força en la promoció de la convivència i la comprensió mútua, el diàleg pot enfortir els esforços internacionals per assolir una pau sostenible”.

(“Contrapunts”. Oriol Domingo. Foc Nou. Núnero 472)