Segons el cardenal Ricardo Blázquez, president de la Conferencia Episcopal Espanyola, “som responsables de l’Espanya actual”.
Blázquez, que és un home moderat, ha dit sense complexes: “Som responsables de l’Espanya actual i també de la que deixem als que vindran després de nosaltres. És hora de la magnanimitat, no de la mesquinesa. Cal exercir la generositat els uns amb els altres”.
No queda clar si Blázquez amb aquest “som responsables de l’Espanya actual” és refereix als bisbes, als catòlics o al ciutadans en general. Però és lògic i legítim que un espanyol, sigui bisbe o no, es consideri responsable d’Espanya. De la mateixa manera el cardenal espanyol Ricardo Blázquez ha de reconèixer que és lògic i legítim que un català, sigui bisbe o no, es consideri responsable de Catalunya. Un bisbe català hauria de dir també sense complexes: “Som responsables de la Catalunya actual i també de la que deixem als que vindran després de nosaltres. És hora de la magnanimitat, no de la mesquinesa. Cal exercir la generositat els uns amb els altres”.
Un bisbe i un catòlic d’Espanya poden compartir amb un bisbe i un catòlic de Catalunya una fe cristiana similar però poden discrepar sobre la concepció nacional. Blázquez, com a president de l’episcopat espanyol, hauria de jugar un paper a favor de que els catòlics espanyols intentessin comprendre les raons del sobiranisme nacional català que, al cap i a la fi, és majoritari al Parlament.
El sobiranisme català va a favor dels drets i de les llibertats de les persones i dels pobles, inclòs el poble català. Això està en perfecte sintonia amb la Doctrina Social de l’Església Catòlica. El sobiranisme català té la convicció que una relació entre una Espanya sobirana i una Catalunya sobirania crearia una convivència millor, més lliure i més solidària. El sobiranisme català no va contra Espanya ni contra ningú.
(Article publicat a www.tribunacatalana.cat)