Fernando Sebastián, cardenal arquebisbe emèrit, ha escrit “Patriotismo” a “Vida Nueva”, un article amb denuncies genèriques contra els que no pensen com ell. Es a dir, contra els patriotes catalans.

1. “El patriotismo no es sino el amor a la sociedad en que se vive. Es la lealtad con los conciudadanos”, escriu el cardenal Sebastián. D’acord. També hauria de dir que el patriota espanyol ha d’estimar a Espanya i que el patriota català ha d’estimar a Catalunya. Encara hauria de dir més. El patriota espanyol, com ell, ha de respectar als patriotes catalans, i els patriotes catalans han de respectar als patriotes espanyols.

2. El cardenal patriota espanyol Sebastián escriu: “La libertad personal es uno de los bienes comunes más protegides”. D’acord. Però, a més, hauria d’escriure que, segons la Doctrina Social de l’Església Catòlica, cal respectar els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Mols espanyols defensen els drets i les llibertats del poble espanyol de la mateixa manera que molts catalans defensen els drets i les llibertats del poble català.

3. El cardenal escriu: “Hay exclusivismes radicales que no son compatibles con el respeto a los derechos básicos y fundamentales de todos los españoles”. Si Fernando Sebastián parlés com cardenal catòlic y no des d’un patriotisme espanyolista o exclusivament espanyol hauria d’escriure: “Hi ha exclusivismes que no son compatibles amb el respecte als drets bàsics i fonamentals de tots els catalans”.

4. El cardenal Sebastián és d’aquell tipus de ciutadans que, com molts polítics espanyols, s’omplen la boca de paraules com solidaritat i igualtat insinuant que Catalunya, o determinades opcions polítiques catalanes, son insolidàries i volen privilegis. El patriota Sebastián i els que pensen com ell han de tenir molt clar que el sobiranisme català vol igualtat, solidaritat i llibertat per a tothom. El sobiranisme català considera que la relació entre Espanya i Catalunya serà millor, més lliure, més solidaria, més fraternal si es basa en una relació entre iguals, entre una Espanya sobirana i una Catalunya sobirana.

5. Si un ciutadà espanyol ignora aquest plantejament, com de fet succeeix, després de tants anys de la mort del dictador Francisco Franco és lamentable i greu. Si un cardenal arquebisbe de l’Església catòlica ignora aquest plantejament encara és més lamentable i molt més greu des de les perspectives cívica, cultural, social, política, eclesial i cristiana.