Bisbe Juan José Omella, hi ha gent que pensa que vostè té el deure cívic i eclesial de facilitar una trobada entre el Vaticà i Catalunya.

1. Vostè és ciutadà de Catalunya i arquebisbe de l’arxidiòcesi de Barcelona. Res humà i social li és aliè com a cristià. Com ciutadà i arquebisbe ha felicitat a Carles Puigdemont com president de la Generalitat, li ha desitjat el millor i, diu, que pregarà per ell i perquè s’avanci a favor dels drets humans i respecte als més pobres.

2. L’evangelització inclou la promoció o defensa dels drets de les persones i dels pobles. Així consta en la Doctrina Social de l’Esglésa. Tot indica, bisbe JJ, que, en aquesta línia, vostè comparteix el criteri de l’episcopat català en afers polítics. Aquest criteri consisteix en defensar que totes les opcions polítiques són legítimes si es propugnen de manera pacífica. Una d’aquestes opcions és la sobiranista, majoritària avui al Parlament.

3. Succeeix alhora que una revista catòlica espanyola, “Vida nueva” recull unes declaracions del secretari d’Estat del Vaticà, cardenal Pietro Parolin, sobre Catalunya i el seu procés sobiranista. El cardenal diu que es tracta “d’un afer intern espanyol que s’ha de resoldre en el marc de la legalitat constitucional, des de la responsabilitat, la recerca del be comú, buscant punts de trobada per facilitar i realitzar un diàleg serè i autèntic”.

4. Tan de bo, arquebisbe Omella, s’agafi a les paraules de Parolin. El cardenal apel.la al diàleg. Tot diàleg té dues parts. Una part és l’Estat espanyol amb tot el seu poderós aparell. L’altra part es el Govern català que té la força que li dona la seva majoria parlamentaria. Vostè, com ciutadà i pastor, hauria de propiciar que el Govern de la Generalitat pugui explicar-se directament al Vaticà ja que el Vaticà està interessada pel procés sobiranista.

5. El Govern català disposa d’un conseller d’Afers Exteriors que és una persona tan documentada, experimentada, assenyada i dialogant com Raül Romeva. I vostè, bisbe JJ, és amic personal del Papa Francesc. Seria bo i és molt convenien que el Papa conegui de primera ma i sense intermediaris la realitat social, política, religiosa i eclesial de Catalunya en aquest any 2016 de la misericòrdia. Confiant que faci cas del suggeriment d’aquest cristià sobiranista i pecador…