El president Carles Puigdemont és de tarannà humanista i cristià. Així és trasllueix amb unes quantes pinzellades de la seva vida.

1. Puigdemont neix el 29 de desembre del 1962. De jove passa dies d’alguns estius a Poblet convivint amb la comunitat de monjos. Allà coneix al llavors abat Maür Esteva. Ambdós es retrobaran anys després com es veurà al final d’aquesta crònica.

2. Juny de l’any 2000. Carles Puigdemont es casa amb la romana Marcela Topor en una cerimònia íntima a l’Ajuntament de Roses. Dies després celebren a Romania una cerimònia de ritus ortodoxa.

3. Febrer del 2010. Puigdemont comenta en el seu bloc una afirmació d’Artur Mas que diu que aires de canvi bufen a Catalunya. El comentari de l’ara nou president consisteix en reproduir l’Oració al Crist de la tramuntana. És una icona religiosa empordanesa fruit de la creativitat del poeta Carles Fages de Climent i del pintor Salvador Dalí. Puigdemont explica que els versos del poema mostren com aquest país, Catalunya, té molt de blat de bon aprofitar. L’Oració al Crist de la tramuntana diu així:
Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
Doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.

4. Maig del 2015. D’una entrevista de vilaweb a Puigdemont. Pregunta: ¿Quin lema teniu a la vida? Resposta: “En tinc un de molt cristià que és ‘estima els altres com a tu mateix’. Pregunta: ¿La millor cosa que heu fet com a batlle de la ciutat? Resposta: “És molt íntima. Acompanyar persones que ho passen malament en el terreny personal i familiar. En situacions dramàtiques, donar-los aquest escalf, que és un servei que s’ha de fer i qui el rep ho agraeix moltíssim”.

5. Juliol del 2015. Casademont comenta en el seu bloc la mort de la jove periodista i políticament sobiranista Natàlia Molero. Escriu: “La Natàlia no s’ha rendit. El seu cos ha estat derrotat per una malaltia voraç, massa aviat i en un moment injust. Però la seva ànima continua lliure, com ella volia que també fos el seu país. Descansa en pau, amiga”.

6. I per acabar, retornem a la trobada del començament entre Maür Esteva i Carles Puigdemont. Passen els anys. És un dia d’agost del 2013. Maür Esteva ja és abat emèrit. Es troba a Girona amb el seu alcalde que es Carles Puigdemont. Dinen uns quants amics. Després de l’àpat, l’abat pregunta a un dels comensals: “Carles seria un bon president de la Generalitat, no creus?”. L’abat Esteva va morir un any després. Però la profecia s’ha acomplert. Dos anys i cinc mesos després d’aquella trobada, Carles Puigdemont es president de Catalunya. I com intuïa l’abat, serà un gran president.

(Text publicat a www.tribunacatalana.cat)