Aquest és un dels quatre apartats de la secció “Mirador”, escrit a partir de les eleccions catalanes del 27 de setembre
La missió de l’Església en la nova situació ha de ser la que ha mantingut durant la campanya electoral. La seva funció és transmetre l’Evangeli i estar amb el poble amb una presència discreta, lluny de l’intervencionisme nacional catòlic d’altres èpoques.
L’episcopat català reafirma des de fa anys en cada contesa electoral “la identitat nacional de Catalunya” i “el nostre amor a la pàtria catalana”. El seu criteri clau és aquest: “No correspon a l’Església proposar una opció concreta, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”. Per tant, l’independentisme –tant assetjat per terra, mar i aire- és una d’aquestes opcions legítimes.
Els bisbes catalans sintonitzen amb la Doctrina Social de l’Església. A aquesta doctrina si va referir el teòleg polac Krzysztov Olaf Charamsa, de la Congregació per la Doctrina de la Fe i un home que coneix la realitat catalana. Va dir, en una entrevista radiofònica amb Mònica Terribas durant la campanya electoral, que “el dret d’autodeterminació és molt present al cor de l’Església i és previ a l’ordre jurídic i constitucional”.
També el Papa Francesc, en el seu viatge a Cuba realitzat mentre es celebrava la campanya electoral catalana, ha defensat el dret dels pobles a la sobirania. En el seu primer discurs a La Habana , Francesc va dir: “Aquest viatge apostòlic coincideix amb el primer centenari de la declaració de la Verge de la Caritat del Cobre com patrona de Cuba. Foren els veterans de la guerra de la independència, mogut pels sentiments de fe i patriotisme, els qui demanaren que la Verge fos la patrona de Cuba com nació lliure i sobirana”. Idees similars foren expressades pel Papa en el seu viatge a Equador, Bolívia i Paraguai. Francesc va dir: “Els pobles del món volen ser artífex del seu propi destí (…) Cap poder fàctic o constituït té dret a privar els països pobres del ple exercici de la seva sobirania (…) La pau es fonamenta no només en el respecte als drets de l’home, sinó també en el respecte als drets dels pobles, particularment el dret a la independència”.
Cuba, Equador, Bolívia, Paraguai, Argentina, país natal de Jorge Bergoglio, formen part del conjunt dels nombrosos pobles independitzats d’Espanya.
( Mirador. Qüestions de vida cristiana n. 253)