La cupaire Anna Gabriel confessa que la seva família és atea i que ella no celebra el Nadal ni el Cagatió. ¿Que té que veure el divertit Cagatió amb el missatge profundament humà i revolucionari del Nadal?
El Nadal ateu d’Anna Gabriel i el Nadal cristià no adulterat tenen més sintonia del que podria pensar la cupaire i la gent missaire. Així es mostra en una crònica sobre el que és i no és el Nadal des d’una perspectiva cristiana que es publica a la humil revista “Llista Blava” que coordina mossèn Josep Dalmau, rector de Gallifa. Dalmau és un sacerdot, debilitat avui per malalties i per l’edat (aviat complirà 90 anys) però que manté l’esperit de lluitador pacífic per les causes del compromís cristià, la justícia i la sobirania nacional de Catalunya.
Nadal és Jesús. Humanitat fràgil i joiosa d’un infant. Home i dona pels altres que passen pel món fent el bé i amb consciència de Déu com a Pare.
Nadal és Maria. Omplir-se de l’esperit de Déu que humanitza aquest món. Allibera i solidaritza.
Nadal és Josep. Persona bona i justa.
Nadal és Betlem. Perifèria humana, intempèrie, allunyada del poder del temple i dels palaus.
Nadal són els pastors. Marginats.
Nadal són els savis d’Orient, Saviesa humana, humil, generosa i esperançada, que cerca i llegeix els signes dels temps, de la terra i del cel.
Nadal és Emmanuel. Déu desconegut i sempre misteriós. Déu amb nosaltres.
Nadal és la fugida a Egipte. Exiliat, immigrant, refugiat, sense sostre. sense papers, desnonat, el que plora, l’oblidat.
Nadal és el càntic. Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima.
Nadal és l’estel. L’estelada que guia als savis d’Orient i d’arreu alliberant a persones i pobles dels Herodes poderosos d’aquest món.
I Nadal no és ….. el poder establert, arbitrari, dèspota i assassí d’Herodes. No és el grassonet Papa Noël. No és el “m’agrada el Nadal” de El Corte Inglés. No és la loteria del Nadal. No és la musiqueta i la cançoneta ensucrades. No és l’època de rebaixes de Nadal. No és la disbauxa en consum i en menjar golut. No és el Freixenet que se’n riu de tot un poble.
(Síntesi de cròniques a “La llista blava” de Gallifa i de www.tribunacatalana.cat)