Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona que vol que Madrid sigui la capital dels catalans, ignora que el missatge de Nadal és profundamen humà i més revolucionari que el solstici d’hivern.
El discurs i l’actuació de Colau indiquen que no té ni idea d’aquestes qüestions. La seva ignorància sobre les grans tradicions del cristianisme, el judaisme, l’islamisme i l’agnosticisme l’inhabiliten per ser bona alcaldessa de la capital de Catalunya. Des de la fe i l’agnosticisme s’admet que aquestes grans tradicions configuren la societat catalana i les societats occidentals.
Colau dona la benvinguda al solstici d’hivern, i ben be que fa, però no dóna la benvinguda al Nadal, i molt malament que fa. L’alcaldessa margina a tots aquells que, creients o agnòstics, consideren que el Nadal té un significat de fe i d’humanitat.
L’escolapi Ramon M. Nogues ha escrit un article sobre aquests afers a la revista “El Pregó”. Escriu: “Les societats laiques obertes no es barallen pels símbols. Les societats obertes gestionen els seus símbols acollint-los, no marginant-los. I els símbols religiosos figuren entre els més fonamentals de qualsevol societat. Les societats obertes troben interessants les esglésies, les mesquites, les pagodes, les sinagogues, el centres maçònics o els temples jaïnites… sempre que siguin decents, oberts i civilitzats. La fe religiosa personal és un fet privat, però la religió és pública. Les catedrals són tan públiques com els estadis de futbol. La processó del Corpus és tan pública com la desfilada gai o a rua de Carnaval. La Mercè, concretament, evoca una epopeia d’alliberament d’esclavatge en la seva època, protagonitzada per eminents cristians catalans”.
Fins aquí la magistral lliçó de Nogués. Tres idees al respecte dedicades a Colau i al seu equip. Nadal és sobretot Jesús. L’infant, símbol de la fragilitat humana, que neix a la perifèria de Betlem, lluny del temple, dels palaus, de la magnífica seu de l’Ajuntament de Barcelona. Nadal és el grup de pastors a la intempèrie i la fugida de Jesús i dels seus pares Josep i Maria a Egipte com tans emigrants, refugiats, sense sostre, sense papers, perseguits pel poder despòtic i marginats per una autoritat municipal sectaria i ignorant. Nadal es Maria, mare de Jesús. La Maria del Magnificat o càntic dirigit a Déu amb aquestes paraules: “Les obres del seu braç són potents. Dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli, i exalta els humils. Omple de bens els pobres, i els rics se’n tornen sense res”.
El Jesús fràgil, els pastors a la intempèrie, el Magnificat de Maria tenen un caràcter subversiu, revolucionari, inconstitucional. Però l’alcaldessa de Barcelona només està interessada en el solstici d’hivern.
Bon solstici d’hivern i bon Nadal!
(Article publicat a www.tribunacatalana.cat)