1. L’episcopat de l’Església catòlica a Espanya continua la seva deriva de ser més espanyol i menys catòlic. Està més preocupat per la política espanyola, fins i tot partidista, que per la transmissió de l’Evangeli de Jesús. Es manté la línia del cardenal Antonio Maria Rouco quan presidia la Conferencia Episcopal Espanyola. Aquesta postura política es ratificada per l’actual president, el cardenal Ricardo Blázquez, en el seu discurs al plenari de la CEE.

2. Blázquez discrepa implícitament de la victòria sobiranista a les eleccions catalanes. Està preocupat per “la grave situación creada por quienes, al margen y en contra de la ley, pretenden romper la unidad de España”. Opina que “poner en cuestión, de manera unilateral, esa situación constitucional introduce inseguridad, inquietud, incertidumbre, riesgo de caos, división de la sociedad”. Tot indica que Blázquez ha parlat amb governants espanyols però no amb governants catalans.

3. Un governant català, cristià o no, diria a Blázquez que la democràcia i les urnes mai produeixen caos ni divideixen a una societat. Li diria que un cristià, encara que sigui bisbe, no pot sacralitzar una Constitució ni cap opció política. Seria idolatria. Li diria que un catòlic, també un bisbe, han d’inspirar-se en la Doctrina Social de l’Església. Així ho fan, al menys fins ara, els bisbes catalans. Li diria que l’episcopat català, aplicant aquesta Doctrina Social, apel.la a respectar els drets i les llibertats de les persones i dels pobles o nacions. I Catalunya és una nació. I sosté que tota opció política és legítima si es propugna pacíficament. El sobiranisme és una d’aquestes opcions legítimes.

4. Ricardo Blázquez i els bisbes espanyols han de saber que el sobiranisme català és democràtic i pacífic. No va contra ningú. No va contra Espanya. No va contra l’Església. No va contra les religions. El sobiranisme té la convicció que la relació entre una Catalunya sobirana i una Espanya sobirana serà més lliure i més solidària. Els bisbes de Catalunya, inclòs el nou Juan José Omella, han d’expressar la seva disconformitat en aquestes idees del discurs de Blázquez. I han d’explicar tots aquests plantejaments de la Doctrina Social de l’Església i de l’episcopat català als bisbes d’Espanya.

5. Un catòlic espanyol ha de ser bon catòlic, bon cristià, bon espanyol. I no obligar a ningú a ser catòlic, ni cristià ni espanyol. Un catòlic català ha de ser bon catòlic, bon cristià, bon català. I no obligar a ningú a ser catòlic, ni cristià, ni català.