Déu i la consciència, el Déu silenciós o potser només la consciència, pregunta a cada home i a cada dona des del principi dels temps i ara mateix: ¿On és el teu germà? El sentit de Déu existent en la condició humana persisteix, malgrat tot, en un món en crisi i en una Catalunya molt moguda.

DÉU I L’HOME. – Léo Taxil (internauta): “Sempre que llegeixo que mor algun nen petit, m’agradaria que existís algun Déu per fotre-li un cop de puny i un cop de peu a l’entrecuix”.

Contrapunt. “Una noia de 12 anys, a Filipines, pregunta al Papa Francesc: ¿Per què Déu permet que tants nens i nenes visquin sols als carrers, víctimes de la droga i la prostitució? ¿Per què tan poca gent ens ve a ajudar?. Francesc abraça amb tendresa a la noia i li respon: Has fet l’única pregunta que no té resposta. Quan ens facin la pregunta de per què pateixen els nens, la nostra resposta ha de ser el silenci o han de ser les paraules que neixen de les llàgrimes”.

Contrapunt. Xavier Morlans (sacerdot): “Davant la barbàrie només ens queda el silenci i la solidaritat. Però, ¿on eren els homes a Auschwitz?. ¿On som, què fem els homes d’avui, mentre duren les atrocitats que els ulls de tots estem obligats a presenciar?”

Contrapunt. (Gènesi 4, 8-10) “Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar. Llavors el Senyor va preguntar a Caín: ¿On és el teu germà Abel? Ell va respondre: No ho sé. ¿Que potser sóc el guardià del meu germà? El Senyor li replicà: ¿Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des de la terra. Des d’ara, doncs, seràs maleït de la terra, que ha obert la boca per recollir de les teves mans la sang del teu germà. Quan treballis la terra, ja no et donarà els seus fruits. Aniràs pel món errant i fugitiu”.

DÉU SENSE DOGMES.- Donald Pettit (astronauta de la NASA): “Crec en Déu, però he après que val més no parlar de les creences religioses si no vols que et jutgin”

Contrapunt. Martin Abrisketa (guionista i escriptor): “Déu és dins nostre. No crec en dogmes”.

Contrapunt. Elisabet Pedrosa (periodista i escriptora): “Després de la mort de la meva filla Gina, que patia la síndrome de Rett , crec en la transcendència”.

Contrapunt. Chris Skinnr (economista assessor): “Sóc un catòlic agnòstic”.

Contrapunt. Lourdes Reyzábal (Cofundadora de “Raices i Cocina Conciencia”): “Sóc cristiana, però no crec que facin falta religions”

Contrapunt. Jordi Sunyer (epidemiòleg del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental) : “¿Què penso que es cert encara que no pugui demostrar-ho? Que la vida humana conté alguna cosa transcendent més enllà de la biologia i la fisicoquímica. ¿Amb quin personatge històric m’ agradaria conversar? Dels actuals, el papa Francesc. Dels recents, Martin Luther King. Dels catalans, Antoni Gaudí. Dels històrics, Jesús”

CRISTIANISME.- Raul Castro (president cubà): “M’impressiona la saviesa, la modèstia i les virtuts del Papa Francesc. Llegeixo tots els seus discursos i comentaris. Si continua parlant així, jo estic segur que acabaré resant novament a l’Església”

Contrapunt. Lluís Martínez Sistach (cardenal arquebisbe de Barcelona): “Pascal deia que la religió cristiana té alguna cosa de meravellosa. Encara que hagi nascut en ella, la segueixo trobant així”.

Contrapunt. Gaspar Mora (teòleg): “La resposta cristiana és aquesta: la vida consisteix en creure, esperar i estimar. Qui viu així, se salva”.

Contrapunt. Sor Genoveva Masip (1923-2015, fundadora de l’obra social de les Filles de la Caritat de Barcelona): “Facin un acte d’amor incondicional cada dia, sense esperar res a canvi. Així faran aquest món millor i més just”.

Contrapunt. Bonaventura Clotet (metge i investigador de la sida, director de l’Institut Irsi-Caixa): “¿Amb quin personatge històric m’agradaria conversar? Amb Jesucrist”

Contrapunt. Chris Lownwy (ex jesuïta, director general de JP Morgan): “La millor lliçó del Papa Francesc és que tria estar amb els pobres i els febles, com Jesucrist. ¿Amb qui va passar Jesús la major part de a seva vida?”.

Contrapunt. Josep M. Ballarin (sacerdot i escriptor): “Einstein creia en Déu. Deia que la ciència no ho podria explicar mai tot perquè amaga el misteri de la divinitat (…) L’home val tant la pena que Déu es va fer home”.

ISRAEL I PAPESTINA. Teresa Forcades (monja exclaustrada): “Denuncio la política israeliana però això no suposa cap animadversió a Israel per part meva. Com ja va succeir una altra vegada, he estat convidada l’any que ve a fer classes de teologia a Jerusalem”.

Contrapunt. Pilar Rahola (periodista i escriptora): “Teresa Forcades serà respectada a Jerusalem, però que intenti anar a explicar teologia catòlica a un país islàmic a veure que li passa. Hamàs no li ho permetrà. Repto a Teresa Forcades a reivindicar la seva religió i a explicar teologia catòlica a qualsevol país islàmic com Qatar, Gaza, Siria, Yemen, els Emirats Àrabs. Ni ella ni jo podríem vestir com ara vestim. Estaríem obligades a anar tapades de cap a peus. No tindríem llibertat d’expressió. No podriem ser dones lliures en territori d’Hamàs. No podríem fer res que no estigués tutelat pels dirigents islamistes. ¿Això defensa Teresa Forcades?”.

(“Contrapunts”. Oriol Domingo. Foc Nou. Número 470)