1. Indignació en el clergat de Barcelona per un article sobre Omella publicat a “La Vanguardia”. El diari dels Godó es fa portaveu de sectors integristes com “Germinans” amb la publicació a tota plana d’un article de Jaume González-Agàpito sobre el nomenament del bisbe Juan José Omella. I això que l’integrisme és una “excepció marginal”, ¿o no Enric Juliana?
2. González-Agàpito, que signa amb un pedant “monsenyor” i que és rector de la parròquia de Santa Maria Reina a Pedralbes, és considerat un personatge intrigant en medis eclesials i un dels inspiradors de “Germinans” encara que ell ho nega. Aquest grup integrista, però, elogia sistemàticament al “monsenyor” i ara publica el seu article polèmic, “El Papa Francesc venç a Barcelona”, que qualifica de “escrito muy interesante”. Aquest escrit també rep el suport d’altres sectors reaccionaris i ultracatòlics com “Dolça Catalunya” i “Forum Libertas” que publica dos articles d’un periodista de l’Opus Dei sobre aquest nomanament episcopal.
3. El “monsenyor” de Pedralbes intrigant apunta que un candidat a succeir a l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach era el seu bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull, del qui diu que es “un gran amic del cardenal Antonio Maria Rouco” en un intent de desprestigiar al bon bisbe Sebastià ja que Rouco i Antonio Cañizares son dos cardenals molt mal vistos a l’Església a Catalunya. González-Agàpito fa joc brut perquè Taltavull no te cap sintonia amb Rouco, al marge de la caritat cristiana indispensable en tot bon cristià.
4. El “monsenyor” de Pedralbes escriu que “diverses instàncies eclesiàstiques catalanes i alguns polítics catalans van fer tot el que es pot imaginar perquè l’arquebisbe de Barcelona fos un català”. “Monsenyor” s’oblida d’explicar explícitament les intenses i llargues gestions realitzades pel Govern espanyol per tal que un bisbe o un sacerdot català no fos bisbe a Barcelona. No diu que ser català és un handicap per ser bisbe a una diòcesi catalana.
5. “Monsenyor” de Pedralbes tampoc diu que el que sintonitza en qüestions importants amb els espanyolistes Rouco i Cañizares és Omella. Els tres defensen que la unitat d’Espanya és un be moral a mantenir, en contra de l’episcopat català que afirma que Catalunya és una nacio i que el sobiranisme és una opció legítima si es propugna de manera pacífica.
6. Una altra afirmació del “monsenyor” de Pedralbes és que molts eclesiàstics encara no s’han desprès de l’endèmic “carrerisme clerical”. Precisament una de les claus de l’article de González-Agàpito a “La Vanguardia” es la de que està escrit pensant que sigui llegit per les autoritats vaticanes, la nunciatura i Omella amb l’objectiu de que “monsenyor” prossegueixi el seu “carrerisme clerical”. Per això en aquest article, “monsenyor” Jaume Gonzàlez-Agàpito parla de la seva carrera i sobretot de si mateix.