1. El Govern espanyol pressiona molt fort al Vaticà perquè l’unionista Juan José Omella (Teruel, 1946), bisbe de Calahorra-La Calzada-Logronyo, sigui arquebisbe de Barcelona, en substitució del cardenal Lluís Martínez Sistach. El Govern constitucional de Mariano Rajoy actua com en la dictadura franquista.
2. Omella és l’home preconitzat des de fa mes d’un any pels aparells polític, mediàtic i eclesiàstic espanyols. Compta amb el suport de cardenals de significat activisme espanyolista com Antonio Maria Rouco i Antonio Cañizares. I rep l’ànim d’ultracatòlics com Germinans.
3. Fa cinc mesos, l’advocat Eduardo Ranz, especialitzat en memòria històrica y drets humans, va presentar una denuncia contra el bisbe Omella, per mantenir simbologia franquista en la façana de la catedral logronyesa de La Redonda. La inscripció indica: “España vencedor del comunismo en la cruzada que levantó este día busca la paz del imperio por la unidad por la grandeza por la libertad en el nombre de Franco el Caudillo. Arriba España XVII-XVIII-XIX Julio MCMXXXVI”.
4. Malgrat tot, alguns sectors moderats, com La Vanguardia, posen de relleu que Omella és un personatge de caràcter social com el Papa Francesc i que també parla català. ¡Com si a Catalunya no hi haguessin bons sacerdots i bons bisbes amb caràcter social com Francesc i que també parlen català!.
5. El fet és que Omella defensa unes postures contraries als interessos legítims de Catalunya. Ell és un dels impulsors, ja des del 1999, de l’ofensiva aragonesa contra els bens culturals de la diòcesi de Lleida. Ha fet discursos com aquest: “Aragó i Barbastre tenim que ser tenaços. Endavant. Hem d’aconseguir-ho. Tardarem més o menys. Però hem d’anar endavant. Aconseguirem per Aragó les obres d’art sacre dipositades al Museu diocesà i comarcal de Lleida”.
6. Omella també ha estat clar en la Conferencia Episcopal Española. Ha votat, com Rouco i Cañizares, a favor de la unitat de España como “un bien moral a preservar”. Així es desmarca dels bisbes catalans que sempre defensen la legitimitat de la reivindicació nacional de Catalunya i del sobiranisme, segons la Doctrina Social de l’Església Catòlica.