1. Pilar Rahola, que públicament confessa la seva condició personal de no-creient, té un concepte de Déu. Ho explica al comentar la seva trobada amb Krzysztof Charamsa, el sacerdot polac del Vaticà que ha revelat que és homosexual i que conviu amb la seva parella sentimental, el català Eduard Planas.
2. Una qüestió d’aquest afer molt significativa està sobre la taula. És la de fins a quin punt l’aparell doctrinal de la jerarquia eclesiàstica catòlica s’adequa o està allunyada del missatge evangèlic i de la concepció que Jesús té de Déu.
3. Escoltats i llegits el que diuen i escriuen Charamsa i Rahola és legítim i coherent arribar a una conclusió. La concepció de Déu que tenen el creient i homosexual Charamsa i la no-creient i heterosexual Rahola és molt coincident. O, com a mínim, coincident.
4. Rahola escriu: “Des de la perspectiva del creient (i fins i tot del no-creient, perquè incideix directament en la salut moral de la societat), ¿És imaginable una idea de Déu confrontada amb la sexualitat, el plaer i l’amor? És a dir, si Déu existeix, ¿De qui és més a prop?, ¿De qui estima i estima un altre ésser humà?, ¿O de qui prohibeix segons quin tipus d’amor, empresonat en el prejudici i la inflexibilitat? ¿Més a prop d’estimar o de prohibir? ¿No és Jesús la metàfora universal de l’amor? ¿I qui està més preparat per difondre el seu missatge?, ¿Qui sap estimar, o qui li diu al proïsme que la seva manera d’estimar és indecent? Personalment, des de la condició de no-creient, enamorada de la llum de molts creients, monsenyor Charamsa m’acosta a Déu”.
5. Molts cristians sintonitzen amb el plantejament teòric i existencial sobre Déu i la condició humana del creient Charamsa i de la no-creient Rahola, i es senten molt lluny dels cardenals Antonio Cañizares, Antonio Maria Rouco i d’altres personatges similars. Una precisió. Un cristià pot ser conscient de que és un mal cristià i, alhora, desitjar convertir-se en un bon cristià. Una persona cada vegada més lliure, més solidària, més humana, més orant, més profundament esperançada.