1. La confessió pública del sacerdot polac Krzysztof Charamsa de que és homosexual és un esdeveniment que toca el cor de l’Evangeli, l’Església i la consciència. Ho ha fet a Roma acompanyat de la seva parella, el català Albert. L’esdeveniment és impactant per tractar-se de qui es tracta i per produir-se quan i on s’ha produït. Charamsa ha estat des el 2001 fins ara membre d’un dicasteri vaticà clau, la Congregació per la Doctrina de la Fe, secretari de la Comissió Teològica Internacional, professor de la Universitat Gregoriana i de la Pontifica Regina Apostolurm de Roma. La seva confessió s’ha produït a la vigília del començament del Sínode de la Família.
2.L’actuació de Charamsa ¿es diabòlica? ¿es profètica? La figura del diable representa tot allò que vol aniquilar a Jesús, la comunitat eclesial, la fe dels cristians, la pau al món. El profeta és aquella persona que denuncia les situacions injustes i inhumanes i vol transformar-les en més humanes i segons la voluntat de Déu. Charamsa planteja la relació entre la fe cristiana, la moral de l’Església catòlica i la condició humana, específicament en la dimensió sexual dels essers humans, i més concretament dels homosexuals i lesbianes. Fa un plantejament a partir de la seva experiència personal, del coneixement de la teologia i dogmàtica catòliques, i del món eclesiàstic i vaticà.
3. Hi ha raons per pensar que Charamsa es profeta, no diable. Dues aportacions evangèliques qüestionen la visió oficial catòlica sobre la família i sobre l’homosexualitat.
4. Un episodi de l’Evangèli de Lluc (8,19-21) és radicalment significatiu: “La mare i els germans de Jesús anaren a trobar-lo, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. Algú li va fer saber: La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure. Ell els respongué: La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica”. L’Evangeli de Marc (3,35) diu el mateix: “El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare”. Si assistís com cardenal al Sínode, Jesús escandalitzaria als altres quan expliqués la seva visió sobre el que realment es important de la família.
5. Sobre l’homosexualitat val la pena transcriure el que escriu un dels més grans teòlegs protestants contemporanis, el pastor Gerd Theissen, en el seu llibre “La fe cristiana”. Comenta un episodi de l’Evangeli de Lluc (7,2). Diu: “L’evangeli de Lluc conta la trobada de Jesús amb un centurió de Cafarnaüm: Un centurió tenia un criat, que estimava i apreciava molt i estava malalt a punt de morir. En temps de Jesús tothom sabia que volia dir això: aquell criat era l’estimat del centurió. Els pagans tenien sovint relacions sexuals amb els esclaus. Es per això que el pagà rebutja una visita de Jesús: Jo no sóc digne que entris a casa meva… digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. El centurió sap que el seu amor al criat es tindria per indecent o també la sospita que es podria tractar d’un amor sexual. Jesús guareix aquell criat. I encara fa elogis de la fe d’aquell centurió. No fa cap mena de preguntes sobre aquella relació. Si haguéssim de beneir dins l’Església parelles homosexuals, ja tenim aquí una historia de Jesús per lectura evangèlica”. L’hipotetic cardenal Jesús tornaria a escandalitzar al Sínode sobre la familia.