1. Josep Antoni Duran Lleida passarà a la historia per haver-se enfonsat amb Unió Democràtica de Catalunya, partit fundat l’any 1931 i d’ideologia democristiana o socialcristiana. L’aportació d’Unió, des de la seva fundació, ha consistit en aplicar uns principis cristians a l’acció política. I ho ha fet de manera respectuosa, sense imposicions, i sense cap mena de nacionalcatolicisme.

2. Ara Duran i el seu col·laborador Ramon Espadaler, que encapçalava la candidatura d’Unió a les eleccions del 27S, han fracassat. Trencant amb l’impecable historial del partit, Unió s’ha posat al mateix bàndol del PP, del PSOE i de Ciudadanos contra el procés sobiranista impulsat per Junts pel Si i la CUP. S’han convertit en partit extraparlamentari. L’enfonsament del tàndem Duran/Espadaler va començar el dia que endegaren una operació de l’anomenada tercera via, que també ha fracassat, que va culminar amb la divisió d’Unió per la meitat i amb la ruptura de la coalició Convergència i Unió.

3. Duran i Espadaler diuen que han posat el seu càrrec a disposició de la cúpula del partit. Ho presenten com un gest democràtic, però només ho fan de cara a la galeria. Ells dominen la cúpula del partit i saben que aquesta els hi demanarà que continuïn en els seus càrrecs. Espadaler fins i tot ha expressat la seva convicció que Duran encapçalarà la candidatura d’Unió en les eleccions espanyoles del proper desembre. Si la intenció de Duran i Espadaler fos de debò la de plegar haurien de dimitir de forma irrevocable.

4. El fracàs electoral d’Unió ha comportat que els cent mil vots que ha rebut hagin anat a les escombraries. Són cent mil vots que haguessin pogut anar a social cristians com Joan Rigol, Núria de Gispert, Antoni Castellà, Josep Martorell que han format part de la candidatura de Junts pe SI. Duran i Espadaler s’enfonsen intentant que el sobiranisme s’enfonsi. Però aquest objectiu no l’han aconseguit.

5. Rigol, de Gispert, Castella, Martorell i tant altres han posat en marxa una nova formació política que es fa seu l’esperit fundacional d’Unió Democràtica. Es tracta de Demòcrates de Catalunya (DC). Es defineixen així: “Som demòcrates, persones compromeses amb la llibertat, la fraternitat, la justícia social i l’assoliment d’un estat català independent amb una majoria parlamentària. Un partit del segle XXI que neix amb voluntat de contribuir en el procés de regeneració democràtica del país, amb voluntaris i amb un finançament transparent”.