1. El cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València, ¡desgraciada València del colpista Milans del Bosch!, ha presentat el manifest polític “Orar por España y su unidad”. Aquest text contrari al sobiranisme català democràtic i pacífic és un manifest anticatòlic i va en contra l’episcopat català i el Papa.
2. Cañizares menteix un mínim dues vegades en el manifest. Escriu: “No entramos en ninguna valoración política, que no nos corresponde”. Aquesta és la primera mentida. Tot el text és clarament polític. El seu contingut és propi de la caverna política, econòmica i mediàtica més espanyolista i nacionalcatólica.
3. El cardenal també escriu: “Agradecemos de todo corazón la declaración hecha hace unos dias por nuestros hermanos y amigos obispos de las diócesis que están en Catalunya”. Una altra mentida que cínicament amaga. El cardenal espanyol sosté una postura contraria a la dels bisbes catalans. Cañizares afirma que “la unidad de nuestra nación (España) és una cuestión moral”. Es a dir, qui està en desacord amb aquesta tesi és immoral. En canvi, els bisbes catalans afirmen: “No correspon a l’Església proposar una opció concreta, però si que defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”. Una d’aquestes opcions legítimes és la sobiranista o independentista.
4. El manifest polític del cardenal Cañizares es anticatòlic. No fa servir cap text ni cap argument de la Doctrina Social de l’Església sobre els drets dels pobles i de les nacions. Cañizares pensarà el que vulgui (com el seu amic Fernández Díaz, Aznar, Rajoy i personatges similars) pero molts i molts catalans, molts d’ells catòlics, consideren que Catalunya és una nació i que una nació té dret a la sobirania.
5. Cañizares està frustrat perquè les gestions realitzades pel Govern espanyol i per ell mateix davant el Vaticà perquè la Santa Seu censurés el procés sobiranista han fracassat. Es més, el Papa Francesc defensa el dret dels pobles a la independència en els seus viatges a Equador, Bolívia, Paraguai i Cuba, tots pobles feliçment independitzats d’Espanya. Cal recordar un cop mes les seves paraules: “Els pobles del món volen ser artífex del seu propi destí (…) Cap poder fàctic o constituït té dret a privar els països pobres del ple exercici de la seva sobirania (…) La pau es fonamenta no només en el respecte dels drets de l’home, sinó en el drets dels pobles, particularment el dret a la independència”. Aquestes paraules papals són aplicables al poble català.
6. Antonio Cañizares demana pregar “por España y los pueblos que la forman, entre ellos Catalunya”. Els catòlics catalans, i també els espanyols, també farien be de pregar. Pregar perquè Catalunya tingui amb Espanya, Europa i tots els pobles del món una relació millor, més lliure i més solidària amb la convicció de que això només és possible si Catalunya es sobirana, tan sobirana com ho són Espanya i les nacions del segle XXI. Es podria pregar, a més, per la conversió del cardenal Cañizares. Perquè esdevingui un bon cristià. Perquè accepti la Doctrina Social de l’Església católica. Perquè no vagi contra l’episcopat català. Perquè respecti al Papa, encara que aquest Papa sigui Francesc, fill de la nació Argentina que també es va independitzar d’Espanya. Amén